Montserrat, mare i terra: mil anys de devoció i memòria col·leccionada

La Mare de Déu de Montserrat, el monestir i la mateixa muntanya esdevenen el fil conductor de l’exposició “Montserrat, mare i terra” que presenta el Museu Frederic Marès i està comissariada per Sílvia Canalda. La proposta vol aprofundir en el fenomen del col·leccionisme vinculat als objectes de devoció, en el marc de la commemoració del mil·lenari del monestir.

L’exposició reuneix una acurada tria de peces relacionades amb Montserrat procedents del fons col·leccionat per Frederic Marès i s’enriqueix amb obres cedides per altres museus i col·leccions privades, oferint així una mirada ampliada i singular sobre la pervivència cultural i espiritual montserratina.

• Autoria desconeguda, Translació i veneració angèlica de la Mare de Déu de Montserrat, segle XVIII. Col·lecció particular, Sabadell. © Foto: Pep Herrero.

L’any 2025 commemorem el mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat per part d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic. La història ens indica que ja cap a l’any 880, a la muntanya de Montserrat, existia una petita ermita dedicada a la Mare de Déu. No obstant això, no va ser fins unes dècades més tard, el 1025, quan un grup de monjos procedents de Ripoll, enviats pel seu abat, van construir un cenobi benedictí al costat d’aquella ermita. Naixia així el monestir de Montserrat, un espai que des dels seus orígens ha estat marcat per una doble dimensió: la comunitat monàstica benedictina i el santuari marian. Aquest doble vessant ha convertit Montserrat en un indret de pregària, de vida evangèlica, de peregrinació i d’esperança, un referent espiritual i cultural al llarg de mil anys d’història.

Visible del 29 de novembre de 2025 al 24 de maig de 2026, a la sala 28 de la primera planta, l’exposició convida el visitant a endinsar-se en el món del col·leccionisme devocional a través de la presència —sempre viva— de la Mare de Déu, del monestir i de la muntanya de Montserrat. En sintonia amb la celebració del mil·lenari del cenobi, la mostra esdevé un homenatge a la memòria acumulada al llarg dels segles.

• Retrato de Na Sa de Montserrat, 1599, Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat. © Foto: Dani Rovira.

Hi convergeixen una quarantena de peces procedents, en la seva major part, del fons del Museu Frederic Marès, acompanyades per tretze obres més que arriben d’altres institucions i col·leccions privades. Totes plegades formen un paisatge d’objectes que dialoguen entre ells i amb el visitant, evocant les petjades espirituals i culturals que Montserrat ha deixat en generacions de devots i viatgers.

Evolució iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat, la devoció popular generada al seu voltant i la seva difusió a través del món de l’estampa

Els àmbits de l’exposició s’articulen en diverses seccions que revelen la riquesa i la complexitat de la devoció montserratina i la seva projecció cultural.

A la moda s’endinsa en l’evolució iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat, des de les primeres representacions fins a la recuperació de la talla romànica el 1939. El recorregut mostra com medalles, estampes i altres suports van fixar la seva imatge i el títol d’“emperadriu morena”.

Creure i pertànyer explora els relats visuals i llegendaris que envolten Montserrat, així com l’expansió del seu culte en època moderna. També hi destaca la consolidació, al segle XIX, de la muntanya i la seva imatge com a referent identitari i font d’inspiració per a artistes i col·leccionistes.

Testimonis materials, a mida de tothom presenta objectes del pelegrinatge i de la devoció, des dels exvots medievals fins al marxandatge popular del segle XIX, mostrant com aquesta cultura material ha nodrit col·leccions especialitzades. En aquest moment de l’exposició trobem la peça de Francesc Grau Torres o el plafó de Gaspar Homar i Josep Pey.

• Francesc Grau Torres, Mare de Déu de Montserrat, Convent de Nostra Senyora de la Mercè, València, 1678 - 1693 © Museu de Belles Arts de València.

Família i terra, instal·lat a la Sala de Montserrat, reuneix peces de gran singularitat i culmina amb la pintura d’Antonio Arias Fernández (1643), icònica imatge de l’“emperadriu morena”. L’àmbit subratlla els vincles entre col·lecció, memòria familiar i territori.

Finalment, Tradició i creació: la natura sacralitzada estableix un pont entre tradició i mirada contemporània, destacant com la muntanya i la seva espiritualitat continuen inspirant l’art actual, exemplificat amb l’obra Aquest foc de Perejaume.