Iván Forcadell aterra a SELTZ amb No título del 18 de setembre al 15 de novembre. Se situa entre el fet que és autobiogràfic, el món rural i el que podria anomenar-se quotidianament simbòlic a No Títol. Lluny d’oferir un eix temàtic tancat, l’exposició es construeix com una invitació oberta a l’espectador. L’artista mateix la defineix com un espai sense un centre fix, on tenen cabuda la tradició, el camp, la llar, el folklore, la comunitat, la vida i la mort. Elements que, més que no pas conceptes intel·lectuals, formen part essencial de la seva biografia emocional i del seu univers estètic.
Nascut a Alcanar (Tarragona) l’any 1993, és un artista multidisciplinari que ha aconseguit consolidar-se com una de les veus més originals de l’escena contemporània espanyola. La seva trajectòria artística abraça una àmplia gamma de disciplines, que van des de la pintura i l’escultura fins a la instal·lació, el vídeo art i la performance, mostrant una versatilitat creativa que reflecteix la seva curiositat insaciable i la seva passió per explorar noves formes d’expressió.

Conductor de coche de línea, Paco el “Putero”, 2025.
Forcadell proposa una mirada alliberada de les convencions curatorials, apostant per una experiència directa i intuïtiva amb l’obra. En comptes d’imposar una lectura, No Títol convida cada visitant a omplir el buit del nom amb les seves pròpies associacions, emocions i memòries. L’exposició es transforma així en un espai fecund per a la interpretació, on el personal dialoga amb el col·lectiu i el popular es fon amb el poètic, teixint una atmosfera on l’art esdevé experiència viva.
Influenciat per les avantguardes del segle XX i per l’art modern, Forcadell desenvolupa una obra que combina autenticitat i expressivitat, construint un univers artístic molt personal que remarca tant les seves arrels com la seva visió del món. Els seus treballs sovint evoquen records de la infància a l’entorn rural, integrant elements del folklore, situacions quotidianes i un subtil sentit de la ironia. Aquesta combinació de temes és abordada amb una harmonia sorprenent i una naturalitat que convida l’espectador a submergir-se en la seva narrativa visual.

Nick, El soso, 2025.
Viva, intensa i plena de color, l’obra reflecteix la seva convicció que l’art té el poder de captivar i commoure. Cada peça esdevé alhora un acte de comunicació i un exercici de reinvenció constant, on l’artista estableix un vincle íntim amb la seva creació, concebuda com a nucli i motor de la seva trajectòria. La seva obra no només expressa talent, sinó que testimonia la capacitat de l’art per connectar amb l’experiència humana, convidant l’espectador a emocionar-se, reflexionar i gaudir d’un diàleg permanent entre tradició, modernitat i experiència personal.