Exposicions
La realitat ferida
Exposició que es podrà veure fins al 18 de gener als Espais Volart de la Fundació Vila Casas.
Els anys 2022 i 2023, Toni Giró (Barcelona,1966) va presentar dues exposicions que, sota el títol L’obsolet absolut a Can Manyé a Alella i Revelacions 2013-2019 a la Galeria El quadern robat a Barcelona, proposava els dos eixos característics de la seva recerca. Amb una mirada contemporània de l’art conceptual, presentava d’una part l’ocupació de l’espai amb escultures expandides i per l’altre un missatge de denúncia social, econòmica i política davant les contradiccions de la societat actual. Partint d’espais de reflexió, ara ens convida a qüestionar l’actitud a prendre davant d’un conflicte a través de l’alternança de mitjans, adoptant diferents llenguatges. Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas presenten el projecte Sòlid que es fon en l’aire que reuneix una selecció d’obres de Toni Giró.
La mostra, comissariada pel mateix artista, aplega tres dècades d’experimentacions i s’ha concebut com un escenari en què l’espectador va trobant intervencions en el seu itinerari, com si fossin diàlegs i monòlegs utilitzats com a artefactes del pensament que construeixen una narració de replantejament permanent. No estimula un relat antològic, sinó que flueix un complex camp de relacions i de connexions “on s’estableixen complicitats entre elles per tal de superar la distància cronològica i posar en joc la multiplicitat de sentits”, segons les seves paraules.
Com a artista, centra el seu esforç en la transformació de l’espai; en la seva posada en escena. Destaca per la capacitat de transfigurar l’escultura en arquitectures habitades fins a arribar a un punt de simbiosi entre ambdues disciplines. Formula una macroinstal·lació formada per un gran nombre de petites estructures, objectes, dibuixos, fotografies i escultures que s’articulen tot desplegant-se cap a terra i ampliant-se cap als murs.
La peculiaritat és que es tracta d’un muntatge transitable per reforçar el concepte escenogràfic on el visitant esdevé actor i se sent part de la dramatúrgia i de tota la representació. L’autor deambula amb ironia sobre el present per assenyalar els límits de la contemporaneïtat. Partint d’un enfocament conceptual i d’un compromís de denúncia, posa a prova els límits convinguts, perquè és en aquests marges on batega la pulsió de la vida. En la seva trajectòria, cal subratllar la importància que concedeix a la recuperació de la memòria nostàlgica i del temps enyorat a la recerca de nous significats vers els objectes que existeixen en el seu entorn vital.
Et poden
Interessar
...
