Opinió
Els 80 a debat
Els esposos Germán López i Marián Sanz, extremeny ell, aragonesa ella, establerts a Barcelona, van aglutinar una important col·lecció d'art dels vuitanta, la generació amb la qual vitalment s'identificaven. En 2012 inauguren un espai expositiu en un casalot de 1862 a Queretes (Cretas) comarca del Matarranya, on estaven vinculats familiarment i en 2018 es constitueixen com a fundació. En 2023 ultimen la donació de la col·lecció a la “Diputación de Teruel” de manera que la col·lecció, mantenint la seva localització a Queretes, esdevé una subseu del “Museo de Teruel”.
La seva és una col·lecció construïda amb passió i obsessiva dedicació. Ells representen un model de col·leccionisme que no es fa a cop de talonari, sinó amb entusiasme i com a forma de vida i que, a més, acaba generosament compartint-se amb la societat. Més de 120 peces, entre escultura, pintura i fotografia de gairebé un centenar de creadors, entre altres, Manolo Quejido, Chema Cobo, Guillermo Pérez Villalta, Sergi Aguilar, Susana Solano, José María Sicília i un llarg etcètera.
La seva tasca com a col·leccionistes ha estat reconeguda amb diferents guardons. En 2021 l'associació Galeries d’Art de Catalunya els atorga el “Premi al col·leccionisme”. I en 2022 l'Asociación Aragonesa de Críticos de Arte els concedeix el “Premio a un destacado espacio expositivo sobre arte contemporáneo”.
Paral·lelament a l'exhibició permanent de la col·lecció, la Fundació va començar a presentar exposicions individuals a Queretes. Es va iniciar en 2015 amb Idoia Montón i va seguir amb Sabine Finkenauer, Miguel Trillo, Gemma Sense (homenatge), Leticia Feduchi, Miguel Rasero, Charo Pradas, Chancho... En una línia de continuïtat, s'amplien les activitats de mediació i el passat 6 i 7 de setembre es va organitzar la “I Jornada de debat i pensament: Art dels 80. Mirades a la col·lecció de Germán López i Marián Sanz”, comissariada per Rosa Gutiérrez Herranz. Potser aquest és el símptoma de la intenció de transformar Queretes en un centre d'interpretació de la cultura dels vuitanta.
Entre altres activitats, el punt fort de les jornades van ser les intervencions de Juan Manuel Bonet (exdirector de l'IVAM i del MCARS), Miguel Fernández-Cid (exdirector del CGAC i actual director del MARCO de Vigo), María Escribano (comissària de l'exposició “Los Esquizos de Madrid”, que abordava la “Nueva figuración madrileña”), Miguel Marcos (galerista i promotor de la pintura dels 80) i Sergi Aguilar (exdirector de la Fundació Suñol i escultor). Tots ells van ser rellevants protagonistes de la cultura d'aquells anys, ja sigui des de la crítica d'art, la creació, el galerisme o la gestió cultural. Entre el públic -en què hi havia una nodrida representació d'estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona- es trobaven també altres protagonistes dels 80: la historiadora i crítica de l’art Victoria Combalia o Mercedes Buades, de la mítica “Galería Buades”.
Els vuitanta, tan lluny, però alhora tan a prop, és un moment cultural clau sobre el qual s'ha de tornar. És el període en què es consolida la democràcia i es promou una nova imatge cultural d'Espanya, el temps que s'articula el “sistema d'art espanyol” i s'introdueixen les polítiques de mecenatge de l'administració, abans completament absents. El temps, també, en què es funda el MCARS i comencen a sorgir els diferents centres autonòmics i emergeix una nova generació d'artistes. Tot això mereix reflexió, d'aquí ve que aquesta iniciativa resulti oportuna i necessària, màximament quan es duu a terme des d'una ubicació perifèrica i descentralitzada.
Et poden
Interessar
...
