Biofuturisme amb Aljoscha (Glukov, 1974) a Alaior és la nova proposta expositiva que es pot veure del 20 d’agost al 30 de setembre a la Capella de Gràcia. L’exposició convida a endinsar-se en el món del biofuturisme i el bioisme, corrents artístics que exploren noves formes de vida i proposen una estètica i una ètica renovades, imaginant un futur en què biologia i tecnologia s’entrellacen per reinventar la nostra manera de viure.
Biologia, ètica i esperança es conjunten a Alaior, però també bioisme. És un concepte desenvolupat per Aljoscha, on planteja la creació i l’estètica de noves formes de vida lliures de patents, així com sistemes de valors inspirats en la biologia. Aquesta perspectiva considera la mutació, la desviació i la incertesa morfològica no com a defectes, sinó com a matèria primera per a l’evolució i la innovació en formes humanoides. Les seves obres donen vida a aquests principis a través d’instal·lacions, escultures i intervencions que evoquen organismes altament mutables, gairebé alienígenes, sovint suspesos, translúcids i amb una presència que suggereix respiració i consciència.

Per a l’artista, la desviació i la mutació no representen falles ni defectes, sinó les llavors de tota evolució i de la possibilitat d’esperança. En la seva visió, l’art esdevé un vehicle cap al futur, un espai on es transforma el patiment en bellesa i on la consciència s’expandeix, obrint noves formes de percebre, sentir i habitar el món. Cada obra es converteix així en un pont entre el present i un demà on la vida pot renéixer constantment, en tota la seva complexitat i potencial infinit.
En la seva instal·lació més recent, Khemia of Ma’at, presentada en plena guerra d’Ucraïna al Yermilov Centre de Khàrkiv, Aljoscha reconverteix un antic auditori de química en un espai de resistència creativa. Les seves escultures acríliques i translúcides, suspeses com a organismes vius, transmeten un missatge de transformació, justícia i equilibri, inspirat en l’antiga noció egípcia de Ma’at. Les seves obres s'han integrat en espais públics com esglésies, escoles i museus, i han estat exposades en ciutats com Nova York, Milà, París, Salzburg, Düsseldorf i Hagen.