Moda
‘And after all this, won’t you give me a smile?’
"I després de tot això, no em regalaràs un somriure?" Fragment de la lletra de ‘London calling’ de The Clash, que es va convertir en un himne de protesta durant els anys vuitanta al Regne Unit.
Un gelat verd, d’aquells de menta amb xocolata que agraden als estrangers, nens sense samarreta i una noia que no deu passar dels 20 amb jersei de coll alt i una camisa de màniga curta i texans. És una fotografia de Martin Parr, fotògraf anglès. Recentment va formar part de l’exposició The 80s: Photographing Britain (Els 80: fotografiant la Gran Bretanya) a la Tate Britain de Londres, una exposició que va intentar fer un retrat fidedigne de la societat britànica de la dècada, i reescriure-la visualment aquest cop sense obviar-ne factors determinants com el racisme consolidat, una crisi econòmica important i les conseqüències del thatcherisme durant els deu anys de mandat de la primera ministra.
Fotògraf i documentalista, Martin Parr adopta una postura satírica i sense filtre de la realitat més mundana. Ni romanticisme, ni idealisme, Parr juga amb el kitsch i la realitat de l’Anglaterra profunda. La sèrie fotogràfica a la qual pertany la foto, The last resort, és un joc de paraules entre “últim recurs” i resort com a paraula per referir-se a una zona d’estiueig o complex turístic. Hi ha qui en diu que captura i personifica “l’essència britànica” del moment. Parr s’allunya del Londres-centrisme, i tria New Brighton, una localitat costanera a la badia de Liverpool, al centre-oest d’Anglaterra, poc pretensiosa i de classe treballadora.
Martin Parr. The last resort, 1983-1985. © Martin Parr / Magnum Photos
Fetes entre el 1983 i el 1985, en un color saturat en un moment en què encara triomfava el blanc i negre, les fotografies sembla que enalteixin el deteriorament de la societat britànica, de manera gairebé provocativa. A The last resort, l’identitari popular s’allunya de la idea pomposa i protocol·lària d’armilles, americanes, barrets, mitges i talons. Acostumats a dècades de conjunts polits i emmidonats, a les fotografies de Parr els personatges porten les mànigues arremangades, els colls arrugats i els botons descordats. Alguns no es dignen ni a portar samarreta i van amb el tors descobert. I banyadors, és clar. Una manca de decòrum que respon a l’època de transformació que es va viure als vuitanta a la Gran Bretanya, una època tumultuosa que encara es recorda amb ràbia i ressentiment. Una crisi latent, marcada per la crisi de la mineria, la desindustrialització al país que va inventar la industrialització i la caiguda de la indústria tradicional, per una centralització econòmica a la capital.
Martin Parr. The last resort, 1983-1985. © Martin Parr / Magnum Photos
Com en tota crisi, la roba es torna mesurada i descuidada. Triomfa la practicitat i, com veiem a les fotos, els protagonistes, en gran part pel context estiuenc, no veuen necessitat de formalitat; el banyador com a vestimenta acceptada (indumentària sovint prohibida en espais públics). És l’auge de la roba esportiva, dels logos i les marques. La comoditat i la roba senzilla. En època de patiment, es prioritza no pensar, i la roba deixa de ser una prioritat: “Primer menjo, després em preocupo per vestir.” S’instaura la propaganda com un estampat més. El marxandatge com a símbol d’estatus. I per què no? Triomfa el sector serveis i la societat del benestar. Es consolida el polièster i la producció en massa. Els vuitanta són testimoni d’un canvi paradigmàtic entre l’“abans” i l’“ara“”, es passa de la formalitat al col·loquialisme. Per això xoquen les fotografies de Martin Parr, perquè contrasten amb una idea que tenim estesa, però externa, vers la cultura britànica, una societat costumista que vol preservar l’art de la sastreria i venera Savile Row, les botes d’aigua i els abrics impermeables, de la mateixa manera que continua venerant i celebrant la monarquia, començant pel casament dels prínceps de Gal·les, el 1981. Martin Parr documenta el pas del clixé de l’anglès com cal a l’anglès que fa balcòning i s’emborratxa a Magaluf, que passa de vestir-se amb les millors teles a idolatrar Zara, Primark i Topshop.
Martin Parr. The last resort, 1983-1985. © Martin Parr / Magnum Photos
Et poden
Interessar
...
