Exposicions
La dècada convulsa
Primera exposició dedicada al fotògraf Josep Andreu Puig Farran, al centre KBr de Fundació MAPFRE.
Les imatges reflecteixen la realitat del moment, però seria naïf pensar que no la construeixen també. Especialment quan apareixen a la premsa, il·lustrant un esdeveniment o donant testimoni d’uns fets concrets: és molt fàcil llegir-les com la prova gràfica d’una realitat donada, com l’evidència del relat al qual acompanyen. Es tracta d’una rutina interpretativa que tenim molt integrada, però de la qual ens convé distanciar-nos per tal de poder apropar-nos millor als fets.
Joan Andreu Puig Farran, Be resistint-se. Fira del Xai al passeig de Sant Joan, durant la celebració de la Pasqua, abril del 1934. Arxiu Fotogràfic de Barcelona / Arxiu Família Puig Farran. © Arxiu Família Puig Farran
És precisament aquest exercici de distanciament el que ens proposen els comissaris de l’exposició Joan Andreu Puig Farran: la dècada convulsa (1929-1939) a l’espai KBr de la Fundació Mapfre. Amb motiu de la primera mostra dedicada a un dels grans noms del fotoperiodisme a Catalunya —composta per una selecció de plaques de vidre que els seus hereus van dipositar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, complementada amb un gran nombre de còpies originals preservades als fons documentals del diari La Vanguardia—, Arnau Gonzàlez i Vilalta i Toni Monné Campañà han concebut una exposició que es proposa desarticular els relats individuals de la premsa del moment per posar l’accent en els biaixos i les contradiccions d’una societat tensionada entre l’anhel de transformació i la preservació dels valors tradicionals.
Joan Andreu Puig Farran, Atleta participant en una de les proves organitzades pel club FAEGE, Barcelona, 1930-1936. Arxiu Fotogràfic de Barcelona / Arxiu Família Puig Farran. © Arxiu Família Puig Farran
Si bé la mostra inclou una sèrie de diaris de l’època on es van publicar originalment les fotografies, la traducció de les imatges de Joan Andreu Puig Farran al format expositiu aspira a multiplicar els nivells de lectura d’unes representacions que van servir per construir no només una visió particular del moment, sinó, ara també, la memòria col·lectiva del que va ser una dècada tan tumultuosa com la que va des del 1929, amb l’Exposició Internacional de Barcelona i la seva consegüent modernització, fins a la fi de la Guerra Civil, l’any 1939.
Joan Andreu Puig Farran, El cuirassat Asama de la Marina Imperial japonesa arriba al port de Barcelona procedent de Marsella, 27 de maig del 1934. Arxiu Fotogràfic de Barcelona / Arxiu Família Puig Farran. © Arxiu Família Puig Farran
Aïllades dels seus respectius contextos comunicatius originals i disposades amb una intencionalitat concreta que busca destapar la fricció de les diferents realitats que conviuen en una mateixa època, les instantànies de Puig Farran ens conviden a atansar-nos a aquest moment de la història del país des d’una nova perspectiva que integra postals tan oposades com la construcció, d’una banda, de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí, i la destrucció iconoclasta, de l’altra, de l’església de Betlem de les Rambles a l’inici de la Guerra Civil; o la donació de pa i arròs als pobres durant la festa major del barri de Gràcia i el consumisme nadalenc als grans magatzems Can Jorba, a tocar de la plaça de Catalunya.
Joan Andreu Puig Farran, Nena polonesa, 9 de juny de 1935. Arxiu Fotogràfic La Vanguardia © Arxiu Família Puig Farran
Et poden
Interessar
...
