L’escultura modernista ha estat una manifestació artística sovint eclipsada per la pintura i l’arquitectura de la mateixa època. Ara, però, el Museu Europeu d’Art Modern ha decidit posar-hi el focus i donar-li l’espai que mereix amb una exposició que vol mirar la nostra història artística amb una mirada més oberta i àmplia.
Somiadors i temptacions. L’escultura a Catalunya en temps del Modernisme és el títol de la mostra que es pot visitar des d’ara i fins al 28 de setembre al MEAM. La proposta fa un recorregut extens per la producció escultòrica catalana de finals del segle XIX i començaments del XX, i es presenta com una de les exposicions més rellevants i ambicioses de la trajectòria del museu.
Sota la mirada del comissari Juan C. Bejarano, gairebé un centenar de peces dibuixen un itinerari que connecta noms com Josep Llimona, Miquel Blay, Enric Clarasó, Eusebi Arnau, Lambert Escaler, Carles Mani i Emili Fontbona amb d’altres menys conegudes. L’objectiu no és només reivindicar aquests escultors, sinó també situar la seva obra en un context més ampli, mostrant com l’escultura va jugar un paper clau en la construcció de la identitat visual de l’època. A més d’escultures, la mostra incorpora mobles, pintures, llibres i altres objectes que ajuden a recrear el clima creatiu del moment. Això permet veure clarament com l’escultura dialogava amb altres disciplines i fins a quin punt formava part d’un mateix impuls cultural.
Una part important de les obres procedeixen de la col·lecció pròpia del MEAM, considerada la més gran en mans privades dedicada a l’escultura modernista a tot l’Estat espanyol. A aquest fons s’hi sumen préstecs puntuals de col·leccionistes particulars i d’algunes institucions públiques. Entre les peces més destacades, hi ha obres tan emblemàtiques com Desconsol de Llimona o Els degenerats de Carles Mani, però també es podran veure treballs que es mostren al públic per primera vegada.
Fins ara, l’escultura modernista havia quedat fragmentada en mostres puntuals dedicades a grans noms i sobretot, Josep Llimona —qui ja va protagonitzar una gran antològica al MEAM el 2014— però mai no s’havia ofert una visió global i profunda d’aquest univers escultòric. Aquesta exposició és, per tant, una oportunitat per redescobrir l’art que va donar forma als somnis i temptacions d’una època que va marcar l’autèntica edat d’or cultural de Catalunya.