Exposicions
Bòlit Mentor: fer vida als marges
Art, educació i territori en un viatge compartit pels espais oblidats i les memòries que hi habiten.
Els marges no són només espais apartats o límits oblidats; són llocs vius, plens de records i d’històries que sovint passen desapercebudes. És en aquests indrets menys explorats on la ciutat, la natura i la societat es creuen i es transformen. El projecte Fer vida als marges, dins del programa Bòlit Mentor, ha posat en contacte artistes i estudiants de secundària per acostar-se a aquests espais sovint ignorats, però també als marges més íntims, aquells racons personals que tendim a passar per alt en el nostre dia a dia.
Tres artistes —Aitor Climent Barba, Jonàs Forchini i Ona Trepat Rubirola— han desenvolupat una residència artística en diversos instituts de Girona i Banyoles, amb la participació directa dels joves i la coordinació de la comissària Glòria Polls. Engegat l’octubre de 2024, el projecte ha ofert als participants una experiència creativa i col·lectiva que ara culmina en una exposició doble. El projecte de Forchini ja s’ha presentat recentment al Museu Darder, mentre que les exposicions dels tres artistes es podran veure al Bòlit Pou-Rodó de d’avui i fins al 29 de juny de 2025.
Una plaça, dos parcs i un súper, Aitor Climent Barba
Per una banda, trobem el treball que Aitor Climent Barba ha dut a terme amb l’alumnat de l’Institut Santiago Sobrequés (Girona), en el qual han creat una mena de mapa fragmentat dels espais quotidians —Una plaça, dos parcs i un súper — que, amb el temps, s’han convertit en punts carregats d’història i de memòria personal i col·lectiva. Mitjançant el dibuix, la pintura i l’escriptura, els i les alumnes han explorat com es configuren aquests llocs i les sensacions que els desperten, fent valdre la importància dels camins i racons que sovint passen desapercebuts pel fet de tenir-los massa a prop.
D’altra banda, Jonàs Forchini ha proposat una experiència que ha portat els joves de l’Institut Brugulat (Banyoles) a endinsar-se en la fotografia participativa per documentar l’estat de l’aigua de l’estany de Banyoles. La línia de la superfície és un projecte que, utilitzant una càmera submergible i un reflector per il·luminar el fons de l’estany, ha permès revelar allò que normalment no es veu, obrint la porta a una mirada nova sobre el seu entorn natural i la seva fragilitat. En un context de saturació visual i de preocupacions ecològiques, aquest projecte planteja una manera diferent d’observar i de relacionar-se amb el paisatge proper.
La línia de la superfície, Jonàs Forchini
Finalment, Diàlegs amb l’aigua del Ter és la proposta d’Ona Trepat Rubirola, en què ha explorat el riu Ter amb l’Institut Carles Rahola (Girona), fent que els estudiants el caminessin una vegada i una altra fins a crear-hi un vincle que els ha portat a veure’l com un espai viu, carregat de memòria i identitat. Inspirats en la llegenda recollida per Joan Amades, han elaborat recipients de ceràmica per custodiar simbòlicament les aigües del riu, un gest que alhora valora la tradició i la connexió amb la natura.
Diàlegs amb l’aigua del Ter, Ona Trepat Rubirola
Fer vida als marges ha estat un exercici de descoberta que ha anat més enllà de la simple observació dels espais. Ha estat també una invitació a mirar-se un mateix i reconèixer la transformació constant que es dona en el diàleg entre les persones i el seu entorn. Aquesta mirada compartida, on la creativitat i l’educació es combinen, ha ajudat l’alumnat a pensar, sentir i crear des d’una posició activa i compromesa. Un viatge per als marges que, al capdavall, són part essencial del que som.
Et poden
Interessar
...
