Marisa González agafa tot el poder amb una espectacular exposició temporal al Museu Reina Sofia de Madrid. I ho fa com a artista avançada al seu temps, amb una manera de fer generativa -aquest és el títol de la mostra antològica-, tot creant un binomi entre creació artística i tecnologia de comunicació, a més de reproducció d’imatges.
Un recorregut que parteix del punt de repàs de la seva trajectòria artística, amb treballs diferenciats com la fotografia, la fotocopiadora, el vídeo o l’ordinador. Guanyadora del Premi Velázquez de les Arts en 2023, l’artista de Bilbao, als 81 anys, continua amb el seu treball incessant a Madrid i el seu estudi mostra no solament l’obra d’una gran artista, sinó també tot el seu univers estètic i intel·lectual.
Sala de controles (Hijos de P...), 2003-2004, col·lecció de Marisa González
Manuel Segade, director del Museu Reina Sofia, explica que era un deute crear aquesta exposició, però també és un reconeixement a la trajectòria de Marisa González dins d’un univers estètic de l’artista, sense oblidar la seva contribució al feminisme, la violència contra la dona, la seva oposició a les centrals nuclears, l’explotació dins del món laboral o l’ecologia. L’artista, que l’any 1986 va comissariar una de les exposicions inaugurals del museu, Processos: cultura i noves tecnologies, reconeix que tota obra artística dura anys i amb aquesta exposició és una petita representació de tot el seu treball.
Cinc dècades de treball, de creacions, d’idees, de vint sèries i projectes, sota el comissariat de Violeta Janeiro Alfageme. “Marisa González ha creat un mètode propi, un llenguatge i un protagonisme a partir de la immediatesa, l’atzar, la prova i l’errada”, explica la comissaria de l’exposició al Museu Reina Sofia que es podrà visitar fins al 22 de setembre, per viatjar posteriorment a partir del 29 d’octubre al Azkuna Zentroa - Alhóndiga de Bilbao.
Vista de l'exposició Marisa González. Una manera de fer generativa. Arxiu fotográfico MNCARS
La mostra farà aturar a l’espectador amb obres potents com La descarga de 1975-77, projectes Elles, filipines de 2010-2013 o Nuclear Lemóniz de 2004-2008. També serà important fer una mirada a la instal·lació Estació Fax/Fax Stations que va crear al Círculo de Bellas Artes de Madrid en 1993, on l’artista fomentava una dinàmica entre artistes més comunitària, menys competitiva i més horitzontal.
Les obres de sistemes generatius dels setanta trasllada al treball de Marisa González als Estats Units, concretament a Chicago. És gairebé l’inici de la mostra expositiva i allà es podrà crear un diàleg amb obres cabdals de la seva trajectòria, ja que hi ha un procés d’imatges múltiples per aconseguir efectes visuals, colors i textures diferents. Aquestes noves tecnologies de reproducció va permetre a l’artista bilbaïna generar variacions, multiplicacions i fragmentacions. Cada element de Marisa González explica una història i l’espectador es trobarà davant d’un treball ple de moments estimulants i reflexius.