La Direcció General de Patrimoni Cultural presenta el full de ruta fins al 2030

El Cercle d’Economia va acollir ahir, dimecres, una conversa protagonitzada per Joaquim Borràs Gómez, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat. L’acte, organitzat per l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC) i el Cercle de Cultura, va servir per desgranar les línies mestres de l’acció institucional en aquest àmbit de cara a l’horitzó 2030.

Durant la seva intervenció inicial, Borràs va destacar tres grans objectius que orienten la seva direcció: garantir els drets culturals amb un accés universal i participatiu, consolidar un sistema cultural fort i ben coordinat, i situar el patrimoni al centre com a element d’identificació col·lectiva. “El patrimoni ens interpel·la directament”, va afirmar, tot defensant una cultura viva, compartida i integrada en la societat.

Un nou marc normatiu i institucions enfortides

Un dels pilars del full de ruta és l’actualització del corpus legal. Segons Borràs, la legislació patrimonial actual, que data majoritàriament dels anys 90, ja no respon a les realitats del segle XXI. “La llei de patrimoni cultural de 1993 va ser modèlica, però ha quedat desfasada”, va explicar. En aquest sentit, es treballa en tres nous textos legislatius: una nova llei de patrimoni cultural amb visió transversal, una reforma de la llei d’arxius per adaptar-la al paradigma digital, i una actualització de la normativa museística.

Museu del Barroc de Catalunya

Pel que fa als equipaments, Borràs va destacar la necessitat d’enfortir els museus nacionals —com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb una ampliació prevista per al 2029—, així com el Museu d’Arqueologia, el MNACTEC i el Museu d’Història de Catalunya. També es preveu finalitzar les obres de l’Arxiu Nacional i reforçar el Centre de Béns Mobles perquè esdevingui una referència en polítiques de conservació. A més, es volen potenciar les xarxes de museus arreu del territori, coordinant les polítiques públiques amb les diputacions de cada demarcació.

Protegir, socialitzar i investigar

En l’àmbit de la protecció, es preveu un increment de les subvencions destinades a la conservació, la restauració i l’adequació dels espais per a la visita pública, així com la incorporació de noves tipologies al catàleg de Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN). Destaquen iniciatives com el Pla de Reserves Nacionals —amb una nova seu prevista per al 2028— i el Pla Integrat de Recerca 2030, que té com a objectiu posicionar els equipaments culturals com a agents de referència en l’àmbit científic. També es prioritza la Col·lecció Nacional, amb una visió clara, conjunta i integradora del conjunt patrimonial del país.

'Els ulls de la història' al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul.

La dimensió social també juga un paper clau. Projectes com Els ulls de la història, que ofereix una mirada immersiva al patrimoni, tenen com a objectiu fer-lo més proper i atractiu, especialment per al públic jove. “Cal oferir emocions i experiències d’acord amb el que necessiten”, va subratllar Borràs. Aquesta línia d’actuació inclou, a més, la millora de l’accessibilitat universal i la promoció del diàleg social a través de la Taula Social del Patrimoni Cultural. En aquest marc, destaca també la celebració del Congrés Internacional d’Arxius l’any 2025.

Respostes als grans reptes del patrimoni

Durant el torn de preguntes, Joaquim Borràs, de la Direcció General de Patrimoni Cultural, va destacar la necessitat urgent d’actualitzar el marc legal per adaptar-lo a les noves realitats patrimonials. Va alertar sobre la fragilitat del patrimoni, especialment en zones amb pocs recursos, i va reclamar un finançament adequat i una implicació més activa de les comunitats locals per garantir-ne la protecció.

Jordi Pardo, president del Centre de Cultura, Joaquim Borràs, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, i Norma Vélez, vicepresidenta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya.

Borràs va insistir que l’aprovació d’una nova llei de patrimoni serà clau, tot i les dificultats legislatives, i va remarcar que, més enllà de la normativa, cal que el patrimoni sigui un bé viu, accessible i compartit per tothom. Sobre el Pla de Museus, va explicar que s’ha completat un 70% de les accions previstes des del 2018, i que la segona fase començarà amb la nova llei de museus en redacció i un procés participatiu previst entre 2026 i 2028. Va assegurar que no s’aprovarà durant aquesta legislatura, però que el projecte quedarà ben encamí per a la següent.

Pel que fa als nous patrimonis —digital, immaterial i paisatgístic—, va defensar la seva plena integració a les polítiques públiques, amb una actualització d’inventaris i una col·laboració estreta amb ajuntaments i comunitats per protegir-los i valorar-los. Sobre la massificació turística a Barcelona, va proposar redistribuir els fluxos culturals cap a zones menys visitades, posant com a exemple la Ruta del Romànic. A més, va anunciar que ja s’està treballant en un Pla de Turisme i Patrimoni conjuntament amb altres departaments.

En relació amb el públic jove, va reconèixer la dificultat de connectar-hi, però aposta per projectes immersius, educació patrimonial i una presència més gran a l’entorn digital. Finalment, quan li van preguntar què li faria més il·lusió aconseguir, Borràs va respondre sense dubtar: “Tenir pressupost”. L’objectiu és arribar al 2% que permeti desplegar projectes estructurals, obrir noves línies de subvenció i garantir l’estabilitat de les polítiques de patrimoni.