Exposicions
Coco Fusco: he après a nedar en sec
Una immersió en les tensions entre llenguatge, cos i poder des de l’art com a espai de qüestionament.
A partir de demà, el MACBA presenta una nova exposició dedicada a Coco Fusco (Nova York, 1960), una artista que amb una mirada molt personal, però sempre connectada al context col·lectiu, ha utilitzat la seva obra per posar el dit a la nafra en qüestions com el racisme, el poder, el colonialisme o la idea de nació. I ho ha fet incorporant el seu propi cos, la paraula i l’acció com a eines creatives.
Fins a l’11 de gener de 2026, el museu desplega He après a nedar en sec, una mostra que recull un centenar de peces de l’artista nord-americana d’origen cubà. El projecte, comissariat per Elvira Dyangani Ose, és fruit de la col·laboració amb El Museo del Barrio de Nova York i compta amb el suport de la Ford Foundation.
La parella a la gàbia: una odissea guatinaui, Coco Fusco (1993)
El títol de l’exposició, que és la primera frase del poètic microrelat Natació escrit per Virgilio Piñera, serveix com a porta d’entrada al món que proposa Fusco: una realitat on el llenguatge, el silenci i la performativitat esdevenen espais de confrontació. L’exposició es vertebra en diversos espais que funcionen com a capítols dins un relat més ampli. Hi trobem, per exemple, una mirada crítica a les promeses mai complertes de la Revolució Cubana, o una aproximació a la presó com a escenari físic i simbòlic del control estatal. La instal·lació Aponte’s Lost Podcast, produïda especialment per al MACBA i amb la participació de l’artista empresonat Luis Manuel Otero Alcántara, n’és un exemple.
També hi ha lloc per revisar el paper de les institucions i el sistema artístic. Fusco no es limita a assenyalar; proposa noves maneres d’habitar l’art des de la confrontació, la relectura crítica i l’acció directa. L’Arxiu Fusco ens mostra aquesta faceta més analítica i activista de la seva pràctica amb un espai de documentació on es barreja investigació, narrativa visual, poesia i crítica política.
Morir soñando, Coco Fusco (2011)
Una part rellevant del recorregut també inclou col·laboracions amb l’artista i performer Nao Bustamante, amb qui Fusco ha treballat per abordar qüestions relacionades amb la construcció de la identitat i les representacions de gènere. D’aquest diàleg creatiu s’hi poden veure dues peces significatives: Stuff, una proposta que reflexiona sobre la globalització, el turisme i els rols sexistes; i Paquita y Chata, una performance que recupera les figures de les nines mexicanes Lupita fetes de paper maixé, tradicionalment associades a la imatge de les prostitutes.
Fusco fa dècades que treballa des d’aquesta cruïlla entre pensament, creació i denúncia. Ha col·laborat amb veus diverses de la cultura cubana, tant dins l’illa com en la seva diàspora, i ha participat en esdeveniments com la Biennal de Venècia o la de Whitney. El que mostra ara el MACBA és una oportunitat per endinsar-se en el recorregut d’una artista que ha sabut observar el món des d’un lloc incòmode, però necessari, posant sempre sobre la taula les preguntes que calen.
Eu Sou Um Consumidor, Coco Fusco (2014)
Et poden
Interessar
...
