Baner_Atrium_Artis_1280x150px_01

Exposicions

Coco Fusco: he après a nedar en sec

Una immersió en les tensions entre llenguatge, cos i poder des de l’art com a espai de qüestionament.

Paquita y Chata se arrebatan, Coco Fusco (1996)
Coco Fusco: he après a nedar en sec
bonart barcelona - 21/05/25

A partir de demà, el MACBA presenta una nova exposició dedicada a Coco Fusco (Nova York, 1960), una artista que amb una mirada molt personal, però sempre connectada al context col·lectiu, ha utilitzat la seva obra per posar el dit a la nafra en qüestions com el racisme, el poder, el colonialisme o la idea de nació. I ho ha fet incorporant el seu propi cos, la paraula i l’acció com a eines creatives.

Fins a l’11 de gener de 2026, el museu desplega He après a nedar en sec, una mostra que recull un centenar de peces de l’artista nord-americana d’origen cubà. El projecte, comissariat per Elvira Dyangani Ose, és fruit de la col·laboració amb El Museo del Barrio de Nova York i compta amb el suport de la Ford Foundation.

 

Coco Fusco: he après a nedar en sec La parella a la gàbia: una odissea guatinaui, Coco Fusco (1993)

 

El títol de l’exposició, que és la primera frase del poètic microrelat Natació escrit per Virgilio Piñera, serveix com a porta d’entrada al món que proposa Fusco: una realitat on el llenguatge, el silenci i la performativitat esdevenen espais de confrontació. L’exposició es vertebra en diversos espais que funcionen com a capítols dins un relat més ampli. Hi trobem, per exemple, una mirada crítica a les promeses mai complertes de la Revolució Cubana, o una aproximació a la presó com a escenari físic i simbòlic del control estatal. La instal·lació Aponte’s Lost Podcast, produïda especialment per al MACBA i amb la participació de l’artista empresonat Luis Manuel Otero Alcántara, n’és un exemple.

També hi ha lloc per revisar el paper de les institucions i el sistema artístic. Fusco no es limita a assenyalar; proposa noves maneres d’habitar l’art des de la confrontació, la relectura crítica i l’acció directa. L’Arxiu Fusco ens mostra aquesta faceta més analítica i activista de la seva pràctica amb un espai de documentació on es barreja investigació, narrativa visual, poesia i crítica política.

 

Coco Fusco: he après a nedar en sec Morir soñando, Coco Fusco (2011)

 

Una part rellevant del recorregut també inclou col·laboracions amb l’artista i performer Nao Bustamante, amb qui Fusco ha treballat per abordar qüestions relacionades amb la construcció de la identitat i les representacions de gènere. D’aquest diàleg creatiu s’hi poden veure dues peces significatives: Stuff, una proposta que reflexiona sobre la globalització, el turisme i els rols sexistes; i Paquita y Chata, una performance que recupera les figures de les nines mexicanes Lupita fetes de paper maixé, tradicionalment associades a la imatge de les prostitutes.

Fusco fa dècades que treballa des d’aquesta cruïlla entre pensament, creació i denúncia. Ha col·laborat amb veus diverses de la cultura cubana, tant dins l’illa com en la seva diàspora, i ha participat en esdeveniments com la Biennal de Venècia o la de Whitney. El que mostra ara el MACBA és una oportunitat per endinsar-se en el recorregut d’una artista que ha sabut observar el món des d’un lloc incòmode, però necessari, posant sempre sobre la taula les preguntes que calen.

 

Coco Fusco: he après a nedar en sec Eu Sou Um Consumidor, Coco Fusco (2014)

KBr-F25-180x180pxBONART 180x180

Et poden
Interessar
...

GC_Banner_TotArreu_Bonart_817x88