Exposicions
Hiroshi Kitamura a la Fundació NUMA
L’artista japonès exposa a Ciutadella un conjunt d’escultures i tintes inspirades en la natura i el pas del temps.
La Fundació NUMA Espais de Cultura torna a obrir portes amb una proposta que convida a mirar d’una altra manera el que ens envolta. Aquesta vegada, el protagonista és Hiroshi Kitamura, un creador japonès amb una trajectòria marcada pel respecte als materials i pels silencis que la mateixa natura provoca. A la sala de Ciutadella, Kitamura presenta un conjunt de peces que combinen escultura i obra en tinta, amb una clara voluntat d’apropar-se a l’essència de les coses més que no pas d’imposar-hi cap discurs.
L’exposició, que es pot visitar a partir del 8 de maig, és la segona que acull la fundació des de la seva obertura el maig de 2024. En total, s’hi poden veure 32 obres, dividides entre 25 escultures i 7 peces de gran format fetes amb tinta sobre paper. Kitamura treballa fustes diverses com el roure, el cirerer, el boix, l’olivera o el til·ler, entre d’altres, i aconsegueix que cadascuna conservi part de la seva identitat en el resultat final. Les escultures, algunes de fins a tres metres d’alçada, formen part de la sèrie Secrets del bosc i mantenen una conversa oberta entre la natura, la mà de l’artista i la mirada de qui observa.
Secretos del bosque (costilla del bosque), Hiroshi Kitamura © Fundació NUMA
Pel que fa a les set tintes, també de grans dimensions, estan elaborades amb tècniques tradicionals i materials com la tinta xinesa, la nogalina o la caobina, i es presenten muntades segons el mètode japonès hyougu, que en respecta l’equilibri i la subtilesa. Segons explica el mateix Kitamura, la seva manera de fer es construeix a partir de tres moments. Primer, hi ha l’observació, la passejada sense pressa per trobar –o ser trobat per– la matèria primera. Després, el procés de despullar la fusta, eliminar-ne la pell i descobrir-ne les històries amagades. I, finalment, l’encaix, on les peces es combinen sense forçar-les, com si l’escultura ja hi fos i ell només hagués d’ajudar-la a sortir.
Amb aquest projecte, l’artista aprofundeix en nocions com la metamorfosi, la memòria compartida, el buit, la fugacitat o el gest primitiu. El seu treball reflecteix un intercanvi constant entre el món natural i l’impuls creatiu, amb una sensibilitat que beu tant de l’espiritualitat oriental com de l’experiència tangible de la matèria.
Secretos del bosque (memoria de bosque I - herencia y ADN), Hiroshi Kitamura. © Marta López Raurell
Nascut a Hokkaido el 1955, Kitamura es va formar en escultura i gravat, i des de ben jove va conviure amb la pràctica artística gràcies a l’entorn familiar. El 1987 es va instal·lar a Catalunya, on la influència mediterrània va començar a filtrar-se de manera natural en la seva obra. Des de fa més d’una dècada, viu a l’Empordà, i el seu treball manté viva una línia d’investigació que uneix el pensament oriental amb l’experiència del paisatge europeu.
Pel que fa a la Fundació NUMA va iniciar el seu camí amb una mostra dedicada a Caspar Berger, i des d’aleshores ha anat consolidant-se com un pol cultural a Menorca. L’equipament conjuga patrimoni i contemporaneïtat en un edifici que dialoga amb l’entorn i incorpora l’arquitectura tradicional de l’illa dins d’una visió artística actual. Art, memòria i territori es trenen en aquesta proposta singular, que reivindica la connexió entre creació i paisatge.
Vista de l’instal·lació Hiroshi Kitamura a la Fundació NUMA. © José Armando Brizuela
Et poden
Interessar
...
