Exposicions
Mayte Vieta: el mar com a metàfora de l’inaudible
Llum, escultura i paisatges simbòlics al Museu Lázaro Galdiano.
Madrid acull una nova exposició de Mayte Vieta, una instal·lació que, sota el títol A mar. A pesar de l'absència, transforma l'espai habitual del Museu Lázaro Galdiano i el posa en diàleg amb una selecció d'obres de la mateixa col·lecció. L’artista hi desplega una vintena de peces que combinen fotografia, escultura, caixes de llum i miralls serigrafiats. Tot plegat gira entorn d’un eix que travessa gran part de la seva trajectòria: el mar. No com a paisatge, sinó com a idea, com a metàfora de tot allò que ens travessa i ens desborda.
Nascuda a Blanes, Girona, l’any 1971, Mayte Vieta és una creadora visual que fa de la llum i l’espai dos elements centrals de la seva obra. Treballa amb la fotografia, l’escultura i la instal·lació per construir ambients que oscil·len entre la bellesa i la cruesa, des d’una mirada íntima i introspectiva. En aquest univers propi, destaca l’ús de fotografies de gran format que retraten paisatges sense coordenades, escenaris indefinits sovint vinculats a entorns marins i privats de referències concretes, a espais simbòlics.
Comme j´aime que tu existes, Mayte Vieta (2023). © Mayte Vieta
La mostra es pot visitar fins al 6 de juliol i s’emmarca dins el programa Punts de fuga, una iniciativa impulsada per la Fundació Vila Casas per fer visibles els artistes de la seva col·lecció en espais fora de Catalunya, i en aquest cas comissariada per Natàlia Chocarro, assesora d'art de la Presidència de la Fundació Vila Casas. L’exposició ocupa diversos espais del museu: a la galeria, s’hi poden veure quatre peces de la sèrie Cuerpos de luz, dues de les quals es presenten per primera vegada; a la planta baixa, la peça escultòrica En el vacío s’exposa envoltada de miralls, multiplicant la seva presència i el joc amb la llum; a la sala d’art convidat, una escultura de la sèrie Preludio s’acompanya de fotografies com La Nada o Comme j’aime que tu existes, que apareixen dins caixes de llum i es posen en diàleg amb miralls serigrafiats amb paraules; finalment, una altra instal·lació ocupa el pòrtic del museu: Animales del tiempo, amb figures escultòriques i cinc miralls decorats amb símbols d’animals.
Preludio, Mayte Vieta. © Mayte Vieta
El mar és una presència constant en l’obra de Mayte Vieta, un element que l’acompanya des de fa més de trenta anys. Ja el 1999, a la sala Metrònom de Barcelona, presentava Silenci, una primera incursió en la representació marina. Ara, aquesta presència esdevé més densa, convertint-se en símbol del que escapa al nostre control. Com diu la mateixa artista, les profunditats de l’oceà són el lloc on el cos esdevé vulnerable i petit davant una natura que és tant fascinant com imprevisible. En aquesta exposició, Vieta recupera les seves arrels com a escultora i instal·ladora, tornant al treball amb la matèria, però també amb l'intangible: el pes de l’aire, la lentitud, la sensació de suspensió... són idees que travessen les peces, on el que és fugaç i el que perdura conviuen i s’enfronten en un mateix espai.
Et poden
Interessar
...
