Antón Lamazares (Lalín, Pontevedra, 1954) és un dels artistes gallecs vius més destacats. Va formar part, en els seus inicis, del col·lectiu d’artistes multidisciplinari Grupo Atlántica juntament amb altres pintors com Antón Patiño, Menchu Lamas o l’escultor Francisco Leiro, que va sacsejar, als anys vuitanta del segle passat, l’escena artística gallega.
Nascut i crescut a Maceira, prop de Lalín, l’obra de Lamazares està estretament vinculada amb el paisatge i l’entorn rural gallec. Va fer els estudis internat al convent franciscà de San Antonio de Herbón, on va llegir textos literaris i els clàssics grecollatins. La lectura, la meditació i l’espiritualitat van marcar la seva formació. A finals dels seixanta va conèixer l’escriptor Álvaro Cunqueiro i el pintor Laxeiro, que van orientar-lo cap a l’escriptura i la pintura. Va ampliar la seva formació d’artista autodidacte a Barcelona i després es va instal·lar a Madrid, on va conèixer, entre d’altres, el poeta Carlos Oroza, amb qui va aprofundir en una amistat que no ha deixat de manifestar-se. La relació entre pintura i poesia serà una constant de la seva obra.
La seva pintura anirà evolucionant d’un expressionisme inicial cap a l’informalisme i l’abstracció fins a arribar al minimalisme que caracteritza el treball dels darrers anys. L’any passat, el Centro Galego de Arte Contemporánea va presentar una gran retrospectiva de la seva obra titulada Lamazares. Inda é día (1973-2023). També el 2024, el Museu de Montserrat va acollir l’exposició Laus Deo, on es mostrava una selecció de la darrera obra de Lamazares. Singularment, pintures de la sèrie Alfabeto Delfín que formen part de l’obra última en la qual l’escriptura de poemes acaba conformant la pròpia obra. Mitjançant la creació d’un alfabet propi format per símbols plàstics que substitueixen les lletres, Lamazares crea uns quadres monocroms en què escriu poemes enigmàtics en Alfabeto Delfín. La sèrie dedicada al Cántico espiritual de San Juan de la Cruz, del 2020-2021, permet, per exemple, copsar com l’artista trasllada el text escrit al codi simbòlic que ha creat amb el nom d’Alfabeto Delfín, en homenatge al seu pare. L’acabat material de les obres, amb incisions que foraden el cartró o la fusta damunt la qual l’artista fixa la pintura amb tècniques mixtes, conté l’escriptura que esdevé l’essència de la representació.
Per bé que Lamazares havia exposat regularment a Barcelona, ara feia temps que la seva obra no es podia veure a la ciutat. Afortunadament, Lamazares retorna a Barcelona. Fins al 28 de juny, la galeria Rocío Santa Cruz presenta la darrera producció de l’artista de Lalín. Val la pena contemplar, conèixer i desxifrar les obres que pertanyen a la sèrie de l’Alfabeto Delfín, on escriptura i pintura conflueixen en impactants i enigmàtics monocroms. També recupera la galeria Rocío Santa Cruz obres informalistes dels anys vuitanta i d’altres èpoques ben conegudes en la llarga trajectòria de l’artista, així com llibres d’artista editats per Raiña Lupa edicions. Lamazares ha tornat.