Exposicions
Conxa Sisquella: simfonies de colors
Una reivindicació de la presència de les dones artistes en la memòria del segle XX a la Fundació Felícia Fuster.
Conxa Sisquella (Centelles, 1920 - Barcelona, 1996) va ser una artista que, a través del color i dels materials, va saber construir una veu pròpia dins del panorama artístic català. La mostra que acull actualment la Fundació Felícia Fuster, fruit de la col·laboració amb la Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella, proposa revisar el recorregut de dues creadores que, tot i ser coetànies i compartir certs interessos formals com l’abstracció, van seguir trajectòries molt diferents.
Les trajectòries de Fuster i Sisquella no es van creuar gaire sovint, ni pel que fa a formació ni a entorn. Tampoc coincidien en enfocaments ni en maneres de pensar. Però justament aquí neix l’objectiu de la proposta, posar en relleu dues veus singulars que, des de perspectives molt diferents, van desenvolupar una pràctica artística compromesa i constant. Aquesta exposició vol reconèixer la contribució de Conxa Sisquella i situar-la dins una narrativa més àmplia que encara està en procés de revisió, la de recuperar la memòria de les artistes del segle XX, sovint deixades en segon pla.
Sèrie blava, Conxa Sisquella (1986)
Des d’avui 9 de maig i fins al 18 de juliol, a la seu de la Fundació Felícia Fuster, es podran veure una vintena d’obres realitzades entre els anys vuitanta i noranta. Pintures i gravats que mostren un treball decidit amb el color i la matèria. Sisquella fa servir suports com l’arpillera o el cotó i hi incorpora fragments de tela que funcionen com a collage. L’artista explora combinacions cromàtiques subtils i efectives, sempre guiada per una intuïció afinada i també per l’estudi del color, especialment a partir de les teories de Joseph Albers. Sèries com Simfonia en rosa, Transparència en rosa i verd o Blava evidencien aquest interès per la interacció entre tonalitats, intensitats i textures.
Establerta des de ben petita a la Garriga, Conxa Sisquella va començar la seva formació artística a Barcelona, amb el pintor Alsina. Va estudiar a Belles Arts entre el 1945 i el 1948, i l’any 1947 va rebre el primer premi de pintura del Salón Femenino de Madrid. Durant els anys cinquanta, el seu estil es va impregnar d’un cert to existencial, amb obres que apuntaven cap a una abstracció incipient. Amb el temps, i després d’un viatge als Estats Units entre el 1969 i el 1970, la seva pintura va experimentar un gir important. L’impacte de l’expressionisme abstracte nord-americà i la vivència d’un ambient artístic més lliure la van empènyer cap a un treball més gestual i matèric.
A partir dels setanta, Sisquella va fer una pintura molt centrada en la textura i en el gest, sovint amb tècniques properes al dripping i a l’automatisme gràfic. A més de la pintura, també va desenvolupar una obra en gravat, especialment en aiguafort. Cap al final de la seva carrera, el seu treball va prendre una direcció diferent i les formes geomètriques van passar al primer pla i el color es va reduir, amb composicions més estructurades i tons foscos, en què incloïa incisions i perforacions a la tela.
Amb aquesta exposició, es convida a redescobrir una artista que, des de la discreció i el compromís, va construir una trajectòria sòlida i interessant. Una oportunitat per mirar amb atenció un treball que diu molt sobre el lloc de les dones artistes a la història recent de l’art català.
Et poden
Interessar
...
