El Museu d’Art de Girona s’omple de contemporaneïtat amb els Mestres de l’art català del segle XX, un recorregut que ens farà aturar en els noms principals de l’univers artístic del segle passat, però ho farà a partir de la potent col·lecció Bassat. Un trajecte museogràfic que reivindica la transcendència pública del col·leccionisme i un discurs amb un objectiu clar i contundent: explicar l’art del país a partir de les avantguardes històriques, segona avantguarda i postmodernisme, sense oblidar mestres com Joan Miró, Antoni Tàpies o Eduard Arranz-Bravo.
Seixanta-vuit obres de seixanta-tres artistes ompliràn les sales de la seu museística de Girona, amb una mostra comissariada per Conxita Oliver i Joan Gil Gregorio, amb pintures i escultures, a més de diferents peces ceràmiques d’Antoni Cumella. Col·leccionisme, col·leccionista, en aquest cas la Carmen i en Lluís Bassat, històries individuals que entrellacen camins, tot en un context discursiu i un fil conductor cronològic.
Brotxa bandera, Josep Guinovart (1970). Col·lecció Yolanda Bassat © Josep Guinovart, VEGAP, Girona, 2025
De la Gran Menina que donarà la benvinguda de José Luis Pascual, a les peces escultòriques i mòbils de Moisès Villèlia, passant per Brossa, Modest Cuixart, Barceló, Amèlia Riera, Frederic Amat, Josep Uclés, Bartolozzi o el Where is Home d’Antoni Muntadas. El binomi Bassat ha reunit una col·lecció representativa de l’art contemporani a Catalunya i aquest camí el marca la individualitat, la cronologia i el discurs.
Catalunya serà epicentre de moltes mirades durant les dècades del segle XX i la col·lecció Bassat incideix en el desenvolupament de l’art més avançat, en la intensitat que donen aquests seixanta-tres artistes que estaràn presents a l’exposició, sense oblidar la sintonia que tenen tots ells amb els corrents internacionals que es van originant amb el pas de les dècades.
A Josep Lluís de Sicart, Joan Miró (1968). Col·lecció privada Carmen i Lluís Bassat © Successió Miró 2025
La història de l’art contemporani és una disciplina relativament jove, però la tasca de col·leccionistes i comissaris esdevé clau per investigar, explicar i entendre cada moviment i la manera d’incorporar els gustos i les modes que s’han anat adquirint. Al Museu d’Art de Girona es donarà, mitjançant fenòmens pictòrics, l’àmbit pictòric com a espai fonamental de desenvolupament de l’art en la tradició occidental, a més de peces i objectes escultòrics.
Frutos negros, Antoni Clavé (1961). Col·lecció Lluís Bassat © Antoni Clavé, VEGAP, Girona, 2025
Tots els artistes presents van ocupar un lloc important dins del panorama artístic, tot iniciant-se amb figures cabdals com Gargallo, Manolo Hugué, Apel·les Fenosa, el mateix Joan Miró o la Tête dobile tête de Juli González. Tanmateix, Mestres de l’art català del segle XX. Col·lecció Bassat és també gaudir, albirar, conviure i crear un diàleg amb la gran diversitat de moviments artístics que anaven en paral·lel amb els grans focus europeus del segle.
Estructura humana: la nit (El melic del món), Eulàlia Valldosera (1990). Col·lecció Lluís Bassat © Eulàlia Valldosera, VEGAP, Girona, 2025