Eli Cortiñas qüestiona el poder de les imatges

Les imatges no només mostren el món: també contribueixen a construir-lo. Determinen allò que veiem, estableixen formes de representació i poden reproduir, de manera més o menys explícita, determinades relacions de poder. Aquesta és una de les qüestions que travessa La màquina somia amb fum , el nou projecte d'Eli Cortiñas que el Museu Reina Sofia presenta a Espai 1, una proposta que aprofundeix en les relacions entre cinema, història, museus i noves tecnologies per posar al descobert alguns dels mecanismes colonials que han condicionat la nostra manera d'entendre i representar el món.

L?exposició parteix d?una investigació que Cortiñas desenvolupa des de fa més de dues dècades al voltant dels règims visuals sota els quals vivim. La seva pràctica artística analitza com les imatges ens ensenyen a mirar i com, alhora, poden contribuir a naturalitzar determinades estructures de poder. En aquest projecte, la història del cinema es converteix en un espai de revisió crítica on fragments, referències i imaginaris procedents de diferents tradicions cinematogràfiques entren en conflicte.

La proposta es desplega a través de dues instal·lacions que estableixen una relació entre la imatge en moviment i la dimensió espacial i escultòrica. El primer dispositiu és una projecció de vídeo de deu minuts concebuda a partir de tres pantalles. Cortiñas recorre a fragments de les primeres pel·lícules sonores de Tarzan ia altres produccions d'aventures especialment presents a l'imaginari popular, com ara Parc Juràssic o La guerra de les galàxies . Aquestes imatges són sotmeses a una nova lectura que permet observar les narratives colonialistes presents a bona part de l'imaginari construït per la indústria cinematogràfica de Hollywood.

El muntatge introdueix, però, altres tradicions cinematogràfiques que qüestionen o desplacen aquests imaginaris. Entre elles hi ha el cinema anticolonial i, específicament, El retorn d'un aventurer , del cineasta nigerí Moustapha Alassane. El contrast entre aquestes representacions genera una tensió que impedeix una lectura lineal de les imatges i posa de manifest com han estat representades, apropiades o situades diferents cultures dins d'una determinada jerarquia visual.

A aquest diàleg cinematogràfic s'hi afegeix la presència d'una Acròpolis grega en construcció, un altre element que contribueix a qüestionar les narratives tradicionals sobre la història, la civilització i el patrimoni. La combinació d'aquestes fonts visuals construeix un espai de fricció on les imatges deixen de funcionar com a documents simples per convertir-se en objectes d'anàlisi.

La segona part de l'exposició adopta una dimensió espacial i escultòrica i amplia la reflexió més enllà de la pantalla. D'aquesta manera, Cortiñas proposa entendre la imatge com un dispositiu que no opera únicament a l'àmbit cinematogràfic, sinó que també forma part dels sistemes de coneixement, classificació i representació associats als museus ia les noves tecnologies.

El projecte revisita, en aquest sentit, l'obra videogràfica The Most Given of Givens ( El més donat del que s'ha donat , 2016), incorporada recentment a les Col·leccions del Museu Reina Sofía. La seva recuperació dins aquest nou projecte permet establir una continuïtat entre diferents moments de la investigació de l'artista i aprofundir en una línia de treball centrada en la construcció de les narratives visuals i els mecanismes que determinen allò que es considera visible, representable o legítim.

La investigació de Cortiñas no es limita, per tant, a qüestionar determinades imatges cinematogràfiques. El seu interès se situa en un àmbit més ampli: analitzar els sistemes que produeixen les imatges i les formes de mirada que transmeten. Com explica la mateixa artista, es tracta d'una investigació que des de fa més de vint anys desenvolupa sobre els «règims visuals» sota els quals vivim i operem, tant a Occident com en altres contextos.

"El que sempre m'ha interessat és com les imatges ens ensenyen a mirar, construeixen la nostra mirada, però també ens ensenyen a acceptar relacions de poder", assenyala Cortiñas. Aquesta afirmació resumeix una de les claus de La màquina somia amb fum : desplaçar l'atenció des d'allò que les imatges mostren cap a les estructures que fan possible aquesta representació.

La màquina somia amb fum constitueix a més el segon projecte dedicat al cinema d'exposició que es presenta a Espai 1, dins la línia del Museu Reina Sofía destinada a posar en valor la seva col·lecció de vídeo. L'exposició es podrà visitar del 23 de setembre del 2026 al 8 de març del 2027.