Exposicions
Ladbeej, el vermell que guarda la memòria de Mitla
El Museu Tèxtil d'Oaxaca presenta Ladbeej. El tèxtil tenyit amb cotxinilla , una exposició que s'endinsa en un dels tèxtils més significatius del poble didxzaj —zapoteco— de Mitla i, a través seu, reivindica un patrimoni construït des de la transmissió de coneixements, la pràctica quotidiana i la continuïtat d'una tradició que enfonsa les arrels a l'època prehispànica. La mostra es podrà visitar del 9 d'agost del 2026 al 10 de gener del 2027.
L'estudi dels tèxtils procedents dels pobles originaris de Mèxic permet descobrir un univers de coneixements en què convergeixen saviesa, pràctica, ciència i tecnologia. Són sabers que han travessat generacions i que no es conserven únicament com a testimonis del passat, sinó que romanen vinculats a les comunitats que els produeixen, els utilitzen, els cuiden i els incorporen a la seva vida quotidiana. En aquest context, el ladbeej ocupa un lloc singular dins la cultura tèxtil de Mitla.
El ladbeej, elaborat amb fibra tenyida mitjançant grana cotxinilla, ha experimentat transformacions en els seus usos al llarg del temps, encara que manté la seva presència a la comunitat. En l'actualitat continua utilitzant-se principalment com a embolcall de tipus embolic o com a faldilla per les dones de Mitla i d'altres localitats properes. La seva permanència permet observar com una tradició tèxtil es pot adaptar als canvis sense perdre l'enllaç amb els coneixements que la sostenen.
L'exposició proposa aproximar-se al ladbeej des de l'experiència de les mestres i els mestres que encara dominen les diferents tècniques necessàries per elaborar-les. No és un coneixement après exclusivament a través d'instruccions escrites. Al contrari, bona part d'aquest llegat es transmet mitjançant la pràctica, observació, repetició i domini progressiu de les eines i de les matèries que intervenen en cada etapa del procés. L'aprenentatge passa així pel cos i troba a les mans un dels principals espais de transmissió.
Teixir, tenyir i preparar cada element implica reconèixer temps, materials, moviments i procediments que difícilment es poden separar de l'experiència acumulada pels qui els practiquen. Les mans adquireixen, en aquest sentit, una dimensió gairebé documental: conserven gestos, identifiquen processos i reprodueixen una memòria tècnica que es transmet de generació a generació. El ladbeej no és només el resultat final d'una elaboració artesanal sinó l'expressió material d'un coneixement col·lectiu.
La mostra permet aturar-se en els diferents elements que intervenen en la creació d'aquestes peces, des de l'origen de la fibra fins a les persones que hi participen i aquelles que finalment les porten. En aquest recorregut adquireixen una rellevància especial els mestres teixidors i tintorers, responsables d'una cadena d'operacions en què cada fase requereix dedicació, precisió i un coneixement profund dels materials.
La grana cotxinilla ocupa un paper essencial en aquest procés i converteix el color en un dels trets fonamentals del tèxtil. Però més enllà de la seva dimensió visual, el tenyit permet acostar-se a un sistema de coneixements en què naturalesa, tècnica i cultura romanen estretament vinculades. L'obtenció i l'aplicació del color formen part d'una pràctica que ha sobreviscut gràcies a la transmissió directa ia la continuïtat dels que encara l'exerceixen.
En aquest sentit, Ladbeej. El tèxtil tenyit amb cotxinilla planteja una mirada que s'allunya de la consideració del tèxtil com a simple objecte artesanal o peça de museu. Cada teixit aplega una història de materials, tècniques, comunitats i persones. També conté una memòria que no sempre queda registrada en documents, però que roman en els gestos dels que ho saben fer. L?exposició posa precisament el focus en aquesta dimensió viva del patrimoni.
El Museu Tèxtil d'Oaxaca presenta així el ladbeej com una peça complexa i, alhora, com un territori de coneixement. La seva importància no rau únicament en l'antiguitat de les tècniques que ho fan possible, sinó en el fet que aquestes continuen formant part del present. Els sabers vinculats al teixit i al tenyit continuen habitant les mans i la ment dels qui els practiquen, demostrant que la conservació d'una tradició també es pot produir a través del seu ús, aprenentatge i transmissió quotidiana.
Et poden
Interessar
...
