Exposicions
Cinquanta anys davant del temps
Cinquanta anys poden ser una mesura, una memòria o una matèria artística. Per a Isidoro Valcárcel Medina són també un punt de partida. L'artista murcià, una de les figures essencials de l'art conceptual espanyol, torna el 2026 a Buenos Aires, exactament mig segle després de la seva primera exposició a la ciutat, per presentar El transcurrir , un projecte concebut específicament per a aquest retorn.
L'exposició ocupa la sala 13 del Centre Cultural Recoleta i aplega 50 plafons, acompanyats d'un full de presentació, que recorren simbòlicament cadascun dels anys transcorreguts des d'aquella primera visita argentina fins a l'actualitat. La xifra no funciona únicament com a referència cronològica: es converteix en l'estructura d'una obra que proposa aturar-se sobre allò que normalment roman invisible, el transcurs mateix del temps.
Amb comissariat de Ferran Barenblit, El transcurri ha estat impulsat per la Conselleria Cultural i Científica de l'Ambaixada d'Espanya a Argentina, el Centre Cultural d'Espanya a Buenos Aires i el Centre Cultural Recoleta. El projecte s'allunya deliberadament de la lògica de la retrospectiva o de la commemoració per plantejar una nova obra, construïda des de la distància entre dos moments històrics.
El punt de partida se situa el juliol de 1976. Aleshores, Valcárcel Medina va presentar a Buenos Aires Pràctiques personals d'actuació artística , una exposició organitzada al Centre d'Art i Comunicació (CAYC) per invitació de Jorge Glusberg. L'artista va arribar a la ciutat pocs mesos després del cop d'Estat que havia iniciat la dictadura civicomilitar argentina. Des d'allà va continuar un recorregut per Asunción, Montevideo i São Paulo.
Aquella primera experiència estava marcada per una preocupació central a la seva trajectòria: qüestionar la relació entre la realitat i les formes que utilitzem per representar-la. Cinquanta anys després, aquesta qüestió reapareix sota una altra perspectiva. El temps transcorregut entre aquella exposició i actual no es presenta com un simple interval, sinó com un territori carregat d'esdeveniments, transformacions i noves formes de mirar.
El transcórrer estableix així un diàleg entre el 1976 i el 2026 sense pretendre reconstruir el passat. L'obra també incorpora el dossier original elaborat per l'artista després d'aquell viatge, que funciona com una empremta documental davant de la nova creació. La trobada entre tots dos materials permet observar no només allò que ha canviat, sinó també allò que persisteix.
El temps es converteix, així, en matèria de treball. Les peces reunides a l'exposició no busquen únicament registrar esdeveniments, sinó fer-ne perceptible la durada i les transformacions que produeix. A la pràctica de Valcárcel Medina, el gest artístic apareix lligat a l'experiència quotidiana, a l'observació crítica ia la capacitat d'alterar la nostra percepció del que donem per conegut.
L'elecció del 2026 adquireix una dimensió especialment significativa per aquesta coincidència exacta amb el mig segle. Els 50 anys no són només una efemèride: organitzen físicament l'exposició i funcionen com una eina per interrogar el present des de la distància. Cada panell representa un d'aquells anys i, alhora, obre una pregunta sobre què vol dir fer art quan el passat continua actuant sobre la nostra manera d'entendre el present.
El retorn de Valcárcel Medina a Buenos Aires no consisteix, per tant, a repetir aquella experiència del 1976. És més aviat una conversa entre dos temps separats per mig segle. Una conversa en què la memòria no apareix com una cosa tancada, sinó com un material encara actiu.
Et poden
Interessar
...
