Exposicions
Fil Vano, la memòria que segueix cosint el temps
La Sala 2 del Museu d'Art del Tolima acull, del 9 de juliol al 13 d'agost del 2026, Hilo Vano , una exposició de l'artista colombià Gonzalo García Gaitán, comissariada per Darío Ortiz, que indaga en la relació entre memòria, treball i cultura material a partir d'un objecte profundament arrelat en la història domés.
La instal·lació reuneix màquines recuperades i animacions en loop que activen una coreografia de moviments repetitius, convertint aquests dispositius en cossos tècnics travessats pel pas del temps. Lluny de limitar-se a la funció original, les màquines apareixen com a dipositàries d'experiències, aprenentatges i formes de transmissió vinculades a la cura, l'autonomia i els oficis quotidians.
A bona part d'Amèrica Llatina, la màquina de cosir va ser molt més que una eina de treball. Va formar part de les economies familiars i va acompanyar generacions de dones i artesans, deixant una empremta a la memòria col·lectiva a través de gestos repetits, precisos i silenciosos. Hilo Vano recupera aquest llegat per situar-lo en un espai de contemplació, on el moviment mecànic adquireix una dimensió gairebé coreogràfica i el record es manifesta com una experiència compartida.
El mateix títol de la mostra sintetitza aquesta mirada. Fil Vano combina la idea del teixit i la connexió amb el significat del terme llatí vanus , associat a allò lleuger, allò obert i allò expandit. La memòria deixa així d'entendre's com un fitxer estàtic per convertir-se en un entramat viu de relacions, on objectes, gestos i records continuen enllaçant-se i permeten imaginar noves formes de proximitat i cura.
Nascut a Bogotà el 1981, Gonzalo García Gaitán desenvolupa una pràctica artística que transita entre l'aquarel·la, el dibuix i la instal·lació. Graduat en Arts per la Universitat dels Andes el 2007, la seva obra investiga les relacions entre tecnologia, percepció i memòria cultural, construint imaginaris que connecten el paisatge tecnocultural amb els dispositius de mediació contemporània. Sèries com Panopticopias , centrades en televisors, pantalles i arquitectures visuals, han consolidat una trajectòria marcada per la reflexió sobre la vigilància, la nostàlgia i la cultura mediàtica.
Et poden
Interessar
...
