El Lucas Museum of Narrative Art de Los Angeles, que ha obert recentment les seves portes, proposa una aproximació singular a la història de l’art a través d’una idea fonamental: el poder de les imatges per explicar històries. Aquesta filosofia, que constitueix l’eix conceptual de la institució, troba una de les seves expressions més significatives a A Museum Made of Stories, un recorregut per la col·lecció reunida i impulsada pels seus fundadors, George Lucas i Mellody Hobson, que reflecteix la seva voluntat de situar la narrativa visual al centre de l’experiència artística.

Obra de Naoyo Kimura.
La passió de George Lucas pel col·leccionisme va començar durant els seus anys universitaris, quan va adquirir la seva primera obra: una il·lustració d’Alley Oop, el cèlebre personatge de còmic, un cavernícola viatger en el temps. Aquell primer encontre amb la il·lustració va marcar l’inici d’una trajectòria col·leccionista que, juntament amb Mellody Hobson, ha donat lloc a un conjunt extraordinàriament divers. La col·lecció s’articula al voltant de diferents tradicions visuals i llenguatges artístics, des de la il·lustració editorial i la historieta fins a la pintura moderna, l’art contemporani i el muralisme.

Leo Politi, Three Stalks of Corn, 1978.
Entre les seves principals referències figuren il·lustradors històrics com Norman Rockwell, Jessie Willcox Smith, Maxfield Parrish i N. C. Wyeth, les obres dels quals van contribuir a definir l’imaginari visual de diferents generacions. Al seu costat, l’univers del còmic ocupa un lloc destacat mitjançant creadors fonamentals com Winsor McCay, Frank Frazetta, George Herriman, Jack Kirby i Robert Crumb. Les seves aportacions permeten reconèixer la importància de la narració gràfica en la construcció de la cultura popular i la seva capacitat per desenvolupar llenguatges visuals propis, capaços de combinar imaginació, crítica social i experimentació formal.
El recorregut s’amplia cap a l’art modern i contemporani amb noms essencials com Frida Kahlo, Jacob Lawrence, Charles White i Robert Colescott. Les seves obres introdueixen altres dimensions de la narració visual, vinculades a la identitat, la memòria, l’experiència individual i les transformacions socials. També adquireix especial rellevància la presència del muralisme, representat per artistes com Judith F. Baca i Diego Rivera, les intervencions dels quals han convertit la imatge pública en un instrument d’expressió col·lectiva, reflexió històrica i reivindicació cultural.

Ralph McQuarrie, C-3PO and R2-D2 Outside of Jabba's Palace, production art for Star Wars: Episode VI: Return of the Jedi , C-3PO and R2-D2 Arrive at Jabba's Palace, p, c. 1981.
Aquesta diversitat no respon només a una voluntat de reunir grans noms de diferents disciplines. La col·lecció planteja una lectura transversal de la creació artística, en la qual la il·lustració, el còmic, la pintura i el muralisme comparteixen la seva capacitat per construir relats i transmetre experiències. El museu amplia així la noció tradicional d’història de l’art, incorporant expressions visuals que durant molt de temps van ocupar posicions perifèriques dins dels discursos institucionals, però que han tingut una influència decisiva en la cultura contemporània.
A aquesta dimensió artística s’hi suma un important patrimoni documental i cinematogràfic. El Lucas Museum conserva extensos arxius de cinema, entre ells la totalitat dels Lucas Archives (1971-2012), integrats pels materials originals de Lucasfilm que George Lucas va mantenir sota la seva propietat després de la venda de l’empresa. Aquest fons permet acostar-se als processos creatius, tècnics i narratius que van acompanyar la producció cinematogràfica del cineasta i reforça la vocació del museu d’abordar la imatge des de múltiples perspectives i suports.

John Philip Falter, Tidy and Sloppy Neighbors, 1961.