En un present sacsejat per la immediatesa digital, la fragmentació del relat i la proliferació de notícies falses, quina funció han d’assumir els grans contenidors d’art i història? Aquesta va ser la pregunta vertebradora de la conferència que Sir Tristram Hunt, director del cèlebre Victoria and Albert Museum (V&A) de Londres, va oferir aquest dijous 19 de novembre davant una Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) plena de gom a gom.
Sota el títol Cívic i global: el V&A com un museu cosmopolita, Hunt va traçar una defensa apassionada del paper dels museus no pas com a magatzems estàtics del passat, sinó com a espais actius de confiança ciutadana. «En l’era de la desinformació, la nostra força és oferir coneixement rigorós i una comprensió profunda del món», va sentenciar el dirigent britànic, situant la recerca, el context i la mediació al centre de la missió museística del segle XXI.
De l'aparador internacional al servei públic
La visita del màxim responsable de la institució londinenca s’emmarca dins el cicle Pensar el museu, imaginar futurs, part del programa públic MNAC en transformació que acompanya el procés d'ampliació del museu català. Hunt va saber llegir amb encert els vasos comunicants que uneixen tots dos equipaments: tant el V&A com el MNAC van néixer a l’escalf de grans exposicions internacionals amb una clara vocació pedagògica i cívica, per acabar consolidant-se com a patrimonis públics al servei de la ciutadania.

A partir d’aquest mirall històric, el director del V&A va alertar sobre una de les grans temptacions de la cultura contemporània: voler competir en el mateix terreny que les experiències d’oci immersiu i el consum ràpid d'imatges. Per a Hunt, el valor diferencial del museu rau justament en la direcció contrària: activar les col·leccions històriques per ajudar el visitant a desxifrar la complexitat del present, renovant els llenguatges i la creativitat però sense renunciar mai al rigor acadèmic ni a la capacitat de generar pensament crític.
Connectar amb les noves generacions
La sessió va culminar amb un diàleg obert entre Tristram Hunt i Pepe Serra, director del MNAC, on la reflexió teòrica va aterrar en els reptes de gestió i futur. Tots dos directors van coincidir en la urgència de blindar el suport públic a les institucions culturals, així com en la necessitat de fomentar la circulació de col·leccions i preservar les narratives pròpies de cada obra.
Així mateix, van posar sobre la taula les estratègies per teixir complicitats reals i duradores amb els públics més joves, assenyalant disciplines contemporànies i properes —com el disseny, la fotografia o la moda— com a portes d'entrada privilegiades per apropar-los a l'univers patrimonial.