KBr-DL-1280x150px_CT

Exposicions

La intimitat de Josep Maria Subirachs: el Museu de Maricel descobreix la col·lecció privada de l’escultor

L’exposició ‘Habitar l’art’, oberta a Sitges fins al 14 de març de 2027, reuneix obres de Tàpies, Moore, Guinovart o Ponç que van formar part de la vida quotidiana i les amistats de l’artista.

La intimitat de Josep Maria Subirachs: el Museu de Maricel descobreix la col·lecció privada de l’escultor
bonart sitges - 20/11/26

Més enllà del creador monumental i de les grans escultures públiques, hi ha un Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927-2014) íntim, apassionat per la creació aliena i teixidor d’una intensa xarxa d’afectes culturals. Aquesta és la cara que desvela Habitar l’art. La Col·lecció Subirachs, la nova proposta que els Museus de Sitges inauguren aquest divendres 20 de novembre a la Sala d'Exposicions del Museu de Maricel, i que es podrà visitar fins al 14 de març de 2027.

Produïda pel Consorci del Patrimoni de Sitges i comissariada per Susanna Portell i Ignasi Domènech, la mostra ofereix una mirada inèdita a l’escultor barceloní a través del patrimoni que va anar atresorant al llarg de la seva vida. Lluny de respondre a un afany purament inversor o acadèmic, el fons de Subirachs va néixer de l’admiració i la convivència: la majoria de peces van arribar a les seves mans fruit d’intercanvis o regals d’amics, mestres i companys de generació.

L’amistat com a motor de col·leccionisme

Per a l'artista nascut al Poblenou, l’art era indestriable del diàleg humà. Des de la seva joventut, els vincles amb altres creadors van ser el brou de cultiu del seu propi llenguatge plàstic. D’aquells primers anys d’inquietuds i lectures compartides amb noms com Ricard Creus, Mercè Vallverdú, Esther Boix, Francesc Torres Monsó o Josep Martí-Sabé en va néixer el Grup Postectura (1950), un col·lectiu efímer —amb una única exposició a les Galeries Laietanes— però decisiu per sacsejar l’academicisme de la postguerra.

El recorregut expositiu permet resseguir aquestes complicitats vitals a través d'un elenc de grans noms de l’art dels segles XIX i XX, entre els quals figuren Henry Moore, Luc Peire, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Josep Guinovart, Joan Hernández Pijuan, Albert Ràfols-Casamada o Maria Girona. Al costat d'aquests mestres, hi brillen testimonis directes dels seus cercles més propers, com el Retrat de Josep Maria Subirachs (1953) signat per Esther Boix, l’Autoretrat (1948) de Mercè Vallverdú o l’Arlequí (1950) d’Emília Xargay, companya de recerca artística i cinèfila.

Conviure amb les obres: de la llar familiar a la Sagrada Família

El títol de l’exposició no és casual. A casa de Subirachs —autèntic punt de trobada d'artistes, escriptors i arquitectes— les obres no s'exhibien en vitrines solemnes, sinó que convivien barrejades entre llibres, mobles i objectes del dia a dia, formant part de l’experiència quotidiana de tota la família.

Aquesta necessitat vital de tenir l’art a tocar el va acompanyar fins i tot en els moments més exigents de la seva carrera. L’exposició dedica un capítol especial a l’any 1987, quan l’escultor es va traslladar a viure en un diminut habitacle de tot just 37 metres quadrats a l'interior de la basílica de la Sagrada Família per executar la façana de la Passió. Malgrat l'estretor de l'espai, Subirachs no va renunciar a la companyia de les seves peces més estimades i va vestir aquell refugi amb un collage d’Olga Sacharoff, un retrat de Picasso fet per Ismael Smith, un gravat de Piranesi, ceràmica catalana del segle XVIII i petites escultures pròpies. Un reflex fidel d’una manera d’entendre la cultura que, tal com reivindica ara el Museu de Maricel, transcendia les parets dels museus per convertir-se en la mateixa substància de la vida.

KBr-DL-180x180px_CTIMG_9377

Et poden
Interessar
...

FVC_Josep-Maria-de-Sucre_Bonart_817 × 88_v1