KBr-DL-1280x150px_CT

Exposicions

'Arquetipas' qüestiona la mirada històrica sobre la dona a través de la Col·lecció Würth

Roy Lichtenstein (EE.UU. / USA, 1923 – 1997), Metallic Brushstroke Head / Cabeza de pincelada metálica, 1994. Colección Würth / Würth Collection, Inv. 18.374.
\'Arquetipas\' qüestiona la mirada històrica sobre la dona a través de la Col·lecció Würth
bonart agoncillo - 19/11/26

La imatge de la dona en la història de l’art ha estat marcada durant segles per una mirada que, en bona mesura, ha estat masculina. Més enllà de la representació física, els retrats, les figures al·legòriques, les muses i els cossos femenins han articulat un imaginari travessat per convencions culturals, simbòliques i socials que han determinat com es representa el femení i quin lloc ocupa en els processos de creació. Des de la musa fins a la mare, des de l’ideal de bellesa fins a la projecció del desig, aquestes imatges han configurat un repertori d’arquetips que, sovint, han relegat les dones a una posició passiva, subordinada i allunyada de la capacitat de construir la seva pròpia narrativa.

Amb aquest punt de partida, Arquetipas. La imatge de la dona a través de la Col·lecció Würth, que es pot visitar fins al 4 d’abril de 2027, proposa una revisió crítica d’aquests models a través d’un recorregut per un centenar d’obres realitzades entre 1902 i 2022. L’exposició reuneix peces de 77 artistes i planteja una reflexió sobre l’evolució de la representació femenina, alhora que analitza com les transformacions socials, culturals i polítiques dels segles XX i XXI han modificat tant la mirada sobre les dones com la seva pròpia manera de reconèixer-se i expressar-se en l’àmbit artístic.

  • Xenia Hausner (Àustria, 1951), Das weibliche Maß / The Female Measure / La dimensió femenina, 2003, Col·lecció Würth / Würth Collection, Inv. 7.770.

L’itinerari reuneix creadors vinculats a diferents corrents de l’art modern i contemporani, des del surrealisme i el pop art fins a l’art conceptual, el neoexpresssionisme i l’hiperrealisme. Noms com Gustav Klimt, Pablo Picasso, Paula Modersohn-Becker, René Magritte, Roy Lichtenstein, Fernando Botero, Jaume Plensa, John Baldessari, Marc Quinn o Xenia Hausner formen part d’un conjunt que permet establir connexions entre èpoques, llenguatges i contextos, sense perdre de vista les tensions que travessen la construcció de la imatge femenina.

Les obres dialoguen entorn de qüestions que excedeixen la representació del cos i obren diferents línies de lectura: la dimensió simbòlica del femení, la construcció de la subjectivitat, la significació política de les imatges, la configuració històrica dels arquetips de gènere i la persistència de determinats estereotips. La confrontació entre peces de contextos històrics i estètics diversos permet observar com certs models es perpetuen, es transformen, es qüestionen o desapareixen, i com l’art pot funcionar també com a espai de revisió de les estructures culturals que han condicionat la percepció de la dona.

  • René Magritte (Bèlgica / Belgium, 1898 – 1967), L’âge des merveilles / The Age of Miracles / L’era de les meravelles, 1926, Col·lecció Würth / Würth Collection, Inv. 4.614.

Baner_Atrium_Artis_180x180pxIMG_9377

Et poden
Interessar
...

Baner_Atrium_Artis_1280x150px_01