Exposicions
Eder Santos desplega un univers d’imatges i percepcions al Museu Oscar Niemeyer
El Museu Oscar Niemeyer (MON), a Curitiba (Brasil), presenta Daquilo que nos escapa, la primera exposició dedicada a l’artista contemporani Eder Santos en aquesta institució. La mostra, inaugurada el 3 de setembre de 2026 a la Sala 11, reuneix dotze videoinstal·lacions i videoescultures concebudes entre 2003 i 2024, que ofereixen una aproximació a les diferents etapes i línies d’investigació d’una trajectòria marcada per l’experimentació amb la imatge en moviment i els llenguatges audiovisuals.
Reconegut internacionalment com un dels pioners de l’art multimèdia al Brasil, Eder Santos ha desenvolupat una pràctica artística que desborda les fronteres tradicionals entre disciplines. Els seus projectes estableixen connexions entre les arts visuals, el cinema, el teatre, el vídeo i les noves tecnologies, generant propostes en què els recursos audiovisuals deixen de ser únicament eines de representació per convertir-se en elements que transformen l’espai i l’experiència de l’espectador.
Al llarg de la seva trajectòria, l’artista ha investigat les possibilitats expressives de la imatge i la seva capacitat per construir relats, activar records i alterar la nostra percepció de la realitat. En aquest sentit, les obres reunides a Daquilo que nos escapa permeten apropar-se a un univers creatiu en què la tecnologia i l’experimentació formal es posen al servei d’una reflexió sobre allò que veiem, allò que recordem i tot allò que roman fora del nostre abast.
L’exposició converteix la Sala 11 del Museu Oscar Niemeyer en un espai d’experiències i interaccions. Les imatges i els sons dialoguen directament amb l’arquitectura, establint relacions entre les diferents instal·lacions i modificant la manera com el públic ocupa i recorre l’espai expositiu. El visitant no s’enfronta a una seqüència tancada ni a un itinerari cronològic, sinó a una proposta oberta que permet construir el seu propi recorregut i establir connexions personals entre les peces.
Aquesta disposició no lineal resulta fonamental per comprendre el plantejament de l’exposició. Les obres no es presenten com a unitats aïllades, sinó com a part d’un territori d’investigació en què conflueixen diferents temporalitats, materials i llenguatges. La imatge adquireix així una dimensió espacial i sensorial, mentre que el so contribueix a generar atmosferes que amplien l’experiència més enllà de la contemplació convencional.
Comissariada per Luiz Gustavo Carvalho, Daquilo que nos escapa s’allunya dels plantejaments d’una retrospectiva tradicional. En lloc d’ordenar la producció de l’artista des d’una perspectiva estrictament cronològica, proposa una trobada entre diferents moments de la seva trajectòria i posa l’accent en les relacions que s’estableixen entre les obres. El resultat és una experiència que convida a reflexionar sobre els límits de la percepció, la presència de la memòria i les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per ampliar els llenguatges de l’art contemporani.
Et poden
Interessar
...
