Exposicions
Andréa Hygino qüestiona la disciplina escolar a través del joc
El joc com a espai de llibertat, descobriment i aprenentatge es transforma en una experiència d'impossibilitat a Projeto parquinho , la instal·lació que l'artista brasilera Andréa Hygino presenta al Museu d'Art Moderna do Rio de Janeiro (MAM Rio). Concebuda específicament per al foyer del museu, la proposta forma part de l'Espaço Petrobras, un programa dedicat a mostrar obres de joves artistes produïdes per encàrrec i en diàleg directe amb l'arquitectura i els espais de la institució.
Comissariada per Phelipe Rezende, la instal·lació aplega cinc estructures híbrides que combinen elements propis dels parcs infantils amb mobiliari escolar, especialment cadires d'aula. El resultat són uns objectes que evoquen els jocs de la infància, però que, per la pròpia configuració, impossibiliten qualsevol activitat lúdica. El que hauria de convidar al moviment ia l'exploració es converteix així en un dispositiu que limita l'acció i confronta el visitant amb la frustració de no poder fer servir allò que té al davant.
A partir d´aquesta contradicció, Hygino estableix un paral·lelisme entre el parc infantil i l´escola, dos espais fonamentals en els processos de socialització durant la infància. El primer sol estar dissenyat per estimular determinades formes de joc, anticipant els moviments del cos i delimitant les possibilitats dinteracció. L'escola, per la seva banda, constitueix un entorn d'aprenentatge on es transmeten codis, normes i comportaments, alhora que s'avaluen les conductes i els progressos. Tots dos espais, aparentment destinats al desenvolupament i al descobriment, també poden funcionar com a estructures de disciplina i control.
En Projeto parquinho , aquesta dimensió normativa queda qüestionada mitjançant la impossibilitat de seguir les regles del joc. En impedir que els objectes compleixin la funció, l'artista introdueix una tensió entre rigidesa i moviment, desig i frustració, llibertat i obediència. La instal·lació convida a reflexionar sobre els models educatius i sobre les formes daprenentatge que, de vegades, es reprodueixen de manera automàtica, sense espai per a la crítica, lexperimentació o el qüestionament de les normes establertes.
La pràctica artística d'Andréa Hygino es desenvolupa precisament al voltant de l'ambient escolar i dels processos d'aprenentatge, ensinistrament, disciplina i repetició. Per a l'artista, la desobediència de l'estudiant constitueix un lloc necessari per activar la crítica i la creació. Els seus treballs incorporen records d'infància, com el de l'escola que la seva mare va crear i dirigia a casa seva, que s'entrellacen amb les seves experiències com a artista i docent i amb una mirada atenta a les condicions de l'educació pública al Brasil.
Artista visual, educadora artística i professora, Hygino és llicenciada en Arts Visuals per la Universidade do Estado do Rio de Janeiro (UERJ), té un màster en Llenguatges Visuals per la Universitate Federal do Rio de Janeiro (UFRJ) i actualment cursa el doctorat en Arts Visuals a la Universitate Federal de Minas Gerais (UFMG). La seva trajectòria combina la investigació artística amb una reflexió continuada sobre l'educació i les estructures.
Et poden
Interessar
...
