La Fúmiga s'acomiada dels escenaris i ho ha fet amb dos multitudinaris concerts al Roig Arena, però el que realment posa punt final és molt més que una trajectòria musical per la banda d’Alzira. És la celebració d'una manera d'entendre la música com un espai de trobada, identitat i alegria compartida. La banda valenciana ha aconseguit fer de la festa un llenguatge propi, reivindicant la cultura popular sense complexos i portant-la a nous escenaris i generacions. Amb els vents, les percussions, les melodies contagioses i aquella energia que convida a cantar a ple pulmó, ha demostrat que la tradició no és una peça de museu, sinó una matèria viva que es transforma, es balla i es transmet.
La seva importància rau també en haver connectat universos que sovint semblaven separats: la banda de música, la xaranga, la cercavila, la plaça i el gran escenari. La Fúmiga ha traslladat l'esperit de les festes populars a la música contemporània, fent de la identitat valenciana una celebració oberta, inclusiva i intergeneracional. En temps de consum ràpid i cançons que sovint tenen una vida efímera, ha construït un repertori que forma part de la memòria emocional de tota una generació. Perquè hi ha grups que fan cançons i n'hi ha d'altres que creen moments col·lectius. La Fúmiga pertany a aquesta segona categoria. I potser aquest és el seu llegat més important: recordar-nos que la cultura popular no només s'ha de preservar, sinó que sobretot s'ha de viure. I viure-la, si pot ser, amb música, al carrer i amb ganes de festa.