Notícies
Lluïsa Vidal amplia la seva empremta a la Col·lecció Nacional amb onze noves obres
Cultura incorpora al patrimoni públic un conjunt de pintures i dibuixos de l’artista modernista, datats entre 1901 i 1914, per un import de 129.000 euros. L’adquisició posa en relleu la seva versatilitat com a retratista, pintora i il·lustradora, així com el seu paper pioner en la professionalització de les dones artistes.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit onze obres de Lluïsa Vidal i Puig (Barcelona, 1876-1918) amb l’objectiu de reforçar la presència d’una de les figures més rellevants de l’art català de començament del segle XX a la Col·lecció Nacional. L’operació, valorada en 129.000 euros, incorpora al patrimoni públic un conjunt de pintures i dibuixos realitzats entre 1901 i 1914 que permet aprofundir en la diversitat de registres i interessos d’una artista fonamental del modernisme català.
La selecció ofereix un recorregut per diferents moments i facetes de la seva trajectòria. Entre les peces més destacades hi ha Lo noy del gos, obra presentada a la V Exposició Internacional d’Art de Barcelona de 1907, on va obtenir una medalla de segona categoria. Realitzada amb sanguina i clarió sobre paper, la peça evidencia el domini del dibuix de Vidal i la seva sensibilitat a l’hora de captar l’espontaneïtat del món infantil.
El conjunt inclou també Mestressa de casa, un estudi preparatori relacionat amb una obra conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, i Marcelet malalt, una escena familiar que posa de manifest la seva capacitat per treballar la intimitat i les relacions humanes. Completa aquest àmbit el Retrat de l’escultor Manel Fuxà, datat el 1914, una peça representativa de la maduresa pictòrica de l’artista i de la seva solvència en el gènere del retrat.
La mirada de Vidal sobre l'entorn urbà també queda recollida en dues obres significatives. Des de la meva finestra a Chaussée d’Antin remet a l’estada de l’artista a París entre 1901 i 1902, mentre que Terrats de Barcelona reflecteix el seu interès per l'arquitectura, la llum i les transformacions de la ciutat moderna. Són dues aproximacions que permeten resseguir la seva relació amb els espais quotidians i amb els paisatges urbans del seu temps.
Una altra de les aportacions rellevants de l’adquisició és la incorporació de peces que documenten la seva activitat com a il·lustradora. Una vida i Natura estan vinculades a Feminal, una publicació essencial per entendre la cultura femenina i el moviment feminista català de començament del segle XX. A aquest àmbit s'hi afegeixen Celia i La mismísima energía, relacionades amb La Ilustración Artística, així com Pataclé. Aquestes obres permeten contextualitzar la participació de Vidal en els circuits editorials i culturals de l'època i ampliar la lectura d'una producció que va anar més enllà de la pintura de cavallet.
La incorporació d’aquest conjunt també reivindica la dimensió professional i emancipadora de la seva trajectòria. Lluïsa Vidal va ser una de les primeres dones a desenvolupar una carrera plenament dedicada a la pintura en un context que restringia considerablement l'accés femení a la formació artística i al reconeixement professional. El 1911 va fundar una acadèmia de dibuix i pintura adreçada principalment a dones, una iniciativa pionera que expressava la seva voluntat d'obrir nous espais de formació i autonomia per a les artistes.
Amb aquesta adquisició, la Col·lecció Nacional guanya onze testimonis d'una trajectòria que permet revisar el relat de l'art català des d'una perspectiva més àmplia i inclusiva. La incorporació disposa de l'informe favorable de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya.
Les onze obres adquirides són Lo noy del gos, Mestressa de casa, Una vida, Celia, La mismísima energía, Des de la meva finestra a Chaussée d’Antin, Terrats de Barcelona, Marcelet malalt, Retrat de l’escultor Manel Fuxà, Natura i Pataclé.
Et poden
Interessar
...
