Una mirada centenària

El 2026 Artur Ramon Art celebra cent anys de trajectòria com a antiquari. L’octubre de 1926, Artur Ramon Vendrell es presentava com a antiquari en un anunci publicat a L’Amic de les Arts, la revista sitgetana que, durant aquells anys, es convertiria en un dels principals espais de debat i difusió de les avantguardes artístiques catalanes. Aquell anunci constitueix la fita documental que la família ha escollit per commemorar un segle d’activitat, però la història dels Ramon en el món de les antiguitats s’endinsa encara més en el temps. Els seus orígens es remunten a Reus, l’any 1893, quan el besavi de l’actual generació va començar a orientar cap al sector de les antiguitats una activitat que fins aleshores estava vinculada a la joieria familiar.

Poc després, la trajectòria dels Ramon quedaria estretament lligada a Sitges, un municipi que en aquells anys vivia una profunda transformació i que es convertiria en punt de trobada d’artistes, col·leccionistes, intel·lectuals i una nova burgesia internacional atreta per la seva condició de ciutat d’estiueig. En aquest context apareix una de les primeres figures fonamentals de la història dels Ramon: Miquel Utrillo. Artista, enginyer, crític i un dels principals impulsors del projecte cultural que acabaria cristal·litzant en el Palau de Maricel, Utrillo va mantenir amistat amb Artur Ramon i li va vendre aproximadament dues-centes peces antigues. Una part d’aquell conjunt es conserva avui al Palau de Maricel i constitueix un testimoni excepcional d’aquella intensa activitat de recuperació, adquisició i circulació d’antiguitats que es produïa a Sitges.

La història d’aquestes peces està també vinculada a Charles Deering, l’industrial nord-americà que havia encarregat a Utrillo el projecte del Palau de Maricel. Les desavinences econòmiques entre tots dos van acabar provocant la ruptura de la relació i la marxa de Deering de Sitges cap als Estats Units, concretament cap a Chicago. Amb ell va viatjar bona part de la seva extraordinària col·lecció. Entre les obres que van abandonar Catalunya hi havia la coneguda taula de Sant Jordi i la princesa, de Bernat Martorell, avui considerada una de les peces més destacades de la pintura gòtica catalana.

Per als Ramon, aquells anys van significar molt més que l’inici d’una activitat comercial. El besavi va començar a organitzar exposicions, a participar en subhastes i a desenvolupar una activitat que combinava el coneixement de les antiguitats amb una lectura atenta de les transformacions socials del moment. El turisme que començava a arribar a Sitges, la urbanització de Terramar i la voluntat de convertir la vila en una destinació equiparable a les grans localitats de la Costa Blava francesa van contribuir a crear un nou mercat per a l’art i les antiguitats.

La trajectòria familiar va passar després a mans de l’avi, també Artur Ramon, però la Guerra Civil va interrompre bruscament aquella evolució. Empresonat al vaixell Argentina, va viure un dels episodis més traumàtics d’una història familiar marcada, com tantes altres, per la fractura provocada pel conflicte. Quan va ser alliberat, els Ramon van iniciar una nova etapa a Barcelona. Ho van haver de fer, però, pràcticament des de zero: la guerra havia fet desaparèixer bona part del que havien construït fins aleshores.

Barcelona es convertiria així en el nou escenari d’una activitat que, des de 1942, ha tingut al carrer de la Palla un dels seus punts de referència. El trasllat al carrer de Bailèn, 19, l’any 2017, va obrir una nova etapa sense trencar amb aquesta herència. Al llarg de cinc generacions, la família ha mantingut una mateixa dedicació al món de les antiguitats, però també una capacitat d’adaptació a les transformacions del mercat, del col·leccionisme i de la mateixa idea de patrimoni.

Avui Artur Ramon Art està liderada per Artur Ramon Navarro, amb la seva germana Mònica com a sòcia i directora de la galeria, i amb la incorporació plena de la generació representada per Artur Ramon Renau. La galeria combina l’activitat comercial amb una programació expositiva pròpia i una presència continuada en les principals fires internacionals. En aquest recorregut, les antiguitats ja no són presentades únicament com a objectes del passat, sinó com a peces capaces d’establir diàlegs amb la contemporaneïtat, sovint a través de la mirada de comissaris, historiadors i artistes.

Aquesta voluntat d’obrir el patrimoni al present es fa especialment visible en la participació de la galeria en cites internacionals com Frieze Masters, a Londres, i TEFAF Maastricht, dos dels grans aparadors mundials del mercat de l’art i les antiguitats. És en aquests espais on Artur Ramon Art projecta internacionalment una manera de treballar construïda durant un segle i basada en la combinació de coneixement, recerca, col·leccionisme i sensibilitat contemporània.

Per commemorar els cent anys, el 27 d’octubre la galeria inaugurarà una exposició concebuda com una síntesi d’aquesta trajectòria. El projecte reunirà una trentena d’obres d’una qualitat extraordinària i procedents de diferents èpoques, estils i disciplines, amb artistes i mestres com Zurbarán, Meléndez, Ribera, Goya, Ramon Casas, Picasso i Miquel Barceló. Més que construir un relat estrictament cronològic, la selecció vol posar en relació diferents moments de la història de l’art i mostrar la continuïtat d’una mirada que ha anat passant de generació en generació.

L’exposició coincidirà amb la presentació de La pervivència d’una mirada, un llibre dedicat a la història dels Ramon i al seu paper en l’evolució de l’antiquariat i el col·leccionisme a Catalunya. El volum recollirà també una selecció d’algunes de les obres més significatives que han passat per la galeria durant aquests cent anys, recuperant una memòria feta de peces, exposicions, clients, col·leccionistes i episodis que expliquen una part de la història cultural catalana.

Cent anys després d’aquell anunci a L’Amic de les Arts, Artur Ramon Art continua vinculant el passat amb el present. La data de 1926 marca oficialment el centenari, però el relat familiar comença el 1893 i passa per Reus, Sitges i Barcelona; per la joieria i les antiguitats, per les subhastes i les exposicions, per Utrillo i Deering, per la Guerra Civil i per la reconstrucció posterior. Una història que ha sobreviscut a una guerra, a canvis de ciutat i de generació, i també a la profunda transformació del món de l’art i del col·leccionisme.