La fragilitat també pot ser una forma de resistència. Des d'aquesta premissa, el cineasta i fotògraf veneçolà-equatorià Will Álava articula La persistència del que és fràgil , una exposició que es pot visitar al Museu de Manta, a l'Equador, fins a l'1 de novembre. La mostra reuneix dos projectes, Flor de combat i Pell de Ángel , que exploren les relacions entre cos, memòria, identitat i territori a partir d'experiències personals i col·lectives vinculades a la costa equatoriana.
La proposta parteix d‟una reflexió sobre la subalternitat i les dificultats de representar les veus que històricament han estat desplaçades cap als marges. En diàleg amb el pensament de Gayatri Chakravorty Spivak, Àlaba qüestiona les formes en què es construeixen els relats sobre aquestes comunitats i planteja la necessitat de revisar les condicions socials, materials i ideològiques que en perpetuen el silenciament. Més que limitar-se a preguntar qui en pot parlar, l'exposició desplaça la qüestió cap a les possibilitats de viure, establir vincles i trobar espais de pertinença.
En aquest context, la fotografia i el cinema es converteixen en eines per explorar la intimitat sense desvincular-la de les estructures de poder que la travessen. L'afecte, la cura i la memòria adquireixen una dimensió política mentre el territori deixa de ser un simple escenari per participar activament en la construcció de les identitats i les experiències que l'artista aborda.

A Flor de combat , Àlaba construeix un arxiu emocional a partir de retrats i relacions familiars i afectives. La sèrie posa en relació la ruralitat, la migració i les violències estructurals que afecten els cossos dissidents a la costa equatoriana. La flor que dóna títol al projecte es converteix en una metàfora de la persistència de les formes de vida que, fins i tot en entorns adversos, preserven la sensibilitat i la capacitat per crear comunitat.
Els enllaços queer a Manabí, la revisió dels afectes familiars i la col·laboració amb la Casa d'Acollida Trans de Guayaquil situen la pràctica fotogràfica en un espai d'implicació política. La proximitat i la cura orienten la construcció d'unes imatges que no només busquen documentar una realitat, sinó reconèixer la complexitat de les relacions i les experiències que la conformen.
Per la seva banda, Pell d'Àngel és un curtmetratge de ficció que aborda la infantesa queer i els rituals de la masculinitat que condicionen l'experiència de créixer. Filmada en diferents territoris de Manabí, la pel·lícula segueix Ángel, un nen la sensibilitat del qual entra en conflicte amb les dinàmiques del seu entorn familiar i comunitari, marcat per una violència que es manifesta en els gestos quotidians i en les relacions personals.
A través del recorregut, Àlaba examina com la violència s'aprèn, s'hereta i es reprodueix, però també com l'afecte, la cura i la imaginació poden obrir petites possibilitats de resistència. El paisatge de Manabí adquireix aquí una presència activa, estretament lligada a la memòria, el desig i la construcció de la mirada del protagonista.