Notícies
El MNAC convoca les veus que repensen el museu
‘Pensar el museu, imaginar futurs’ reuneix directors de grans institucions internacionals i arquitectes de referència per reflexionar sobre els nous models museístics en el marc de l’ampliació del museu barceloní.
Són moltes les qüestions que articulen el cicle de converses Pensar el museu, imaginar futurs, una iniciativa del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) que arrenca aquest dissabte, 24 d’octubre, amb una jornada que aplegarà veus destacades de l’àmbit museístic i arquitectònic internacional de com ha de construir-se la transformació, la renovació de les col·leccions, la memòria o el paper que ha de tenir l'arquitectura en la manera d'exposar, compartir o interpretar.
La trobada forma part del programa públic que acompanya el procés d’ampliació del MNAC i s’estendrà al llarg del 2027. Més enllà de l’evolució física de l’edifici, el projecte planteja una reflexió sobre la transformació de les institucions culturals, els seus models de gestió, la relació amb els públics i la capacitat de generar nous relats. L’ampliació esdevé així una oportunitat per debatre no tan sols com seran els museus del futur, sinó també quines funcions socials i culturals hauran d’assumir.
Al matí, la conversa reunirà Caroline Campbell, directora de la National Gallery of Ireland; Francesca Cappelletti, al capdavant de la Galleria Borghese de Roma; Adriano Pedrosa, director artístic del Museu de Arte de São Paulo (MASP); Marc-Olivier Wahler, director del Musée d’art et d’histoire de Ginebra, i Pepe Serra, director del MNAC. Les seves experiències permetran contrastar diferents maneres d’abordar la renovació institucional, la interpretació de les col·leccions i l’obertura dels museus a noves perspectives.
Entre els participants destaca Adriano Pedrosa, que ha impulsat al MASP una renovació del relat museogràfic amb especial atenció a les narratives afroatlàntiques, feministes, indígenes i LGTBIQ+. El 2024 va esdevenir el primer comissari llatinoamericà a dirigir la Biennal d’Art de Venècia, i el 2026 ha estat inclòs per la revista Time entre les cent persones més influents del món de l’art. Caroline Campbell, primera dona que dirigeix la National Gallery of Ireland en els més de 150 anys d’història de la institució, aporta una trajectòria vinculada a la recerca i a la gestió de col·leccions. Per la seva banda, Francesca Cappelletti ha treballat en la renovació de la Galleria Borghese, mentre que Marc-Olivier Wahler impulsa a Ginebra el projecte MAH de demain, que aborda la transformació arquitectònica i funcional del museu i la seva relació amb la ciutat.
A la tarda, el debat es desplaçarà cap a l’arquitectura i les possibilitats de repensar els espais museístics. La conversa, moderada per l’assessor en estratègia cultural András Szántó, comptarà amb Elizabeth Diller, Shohei Shigematsu, Stephan Schütz i Kulapat Yantrasast, quatre arquitectes amb experiència en projectes culturals d’abast internacional.
Elizabeth Diller és cofundadora de l’estudi novaiorquès Diller Scofidio + Renfro, responsable, entre altres projectes, de transformacions del MoMA i de la High Line de Nova York. Shohei Shigematsu, soci d’OMA, ha participat en ampliacions com les del Musée national des beaux-arts du Québec i el Buffalo AKG Art Museum. Stephan Schütz, soci de gmp Architekten, ha dirigit projectes com el Kulturpalast de Dresden, mentre que Kulapat Yantrasast, fundador de WHY Architecture, treballa en institucions com el Metropolitan Museum of Art i el National Museum of India, a més d’haver estat seleccionat per dissenyar el nou departament d’art bizantí i cristià oriental del Louvre.
La presència d’aquests professionals situa l’arquitectura al centre d’un debat que va més enllà de la intervenció sobre els edificis. La manera com es conceben els accessos, les sales, els espais de trobada i els recorreguts condiciona l’experiència del visitant i també la relació entre les obres, els discursos expositius i la ciutadania. En aquest sentit, ampliar un museu implica revisar-ne els usos, les formes d’hospitalitat i la capacitat d’adaptar-se a les necessitats d’una societat diversa.
Et poden
Interessar
...
