Ernest Pignon-Ernest al cos de Nàpols
Del 23 de maig a l'1 de novembre de 2026 s'exhibeixen a la Biblioteca-Museu Inguimbertine de Carpentras (Provença, França) unes dues-centes obres, algunes d'elles inèdites, creades entre 1988 i 2015 a Nàpols per l'artista Ernest Pignon-Ernest (Niça). A França, Pignon-Ernest va ser el primer a apropiar-se dels murs de les ciutats, trenta anys abans de la irrupció de l'art urbà. Des del 1966, ha convertit els carrers en l'escenari principal de la seva obra, enganxant imatges a mida real a les parets dels edificis.
L'exposició provençal, que porta per títol Ombres de Naples (Ombres de Nàpols), aplega les empremtes d'una actuació que va ser molt meditada des del punt de vista artístic, però deliberadament efímera. Entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta del segle passat, l'artista va pegar els seus dibuixos (en blanc i negre ia mida real) i les serigrafies en alguns racons del nucli antic de Nàpols. Els temes representats evocaven la tradició pictòrica napolitana del segle XVII, especialment Caravaggio i els caravagistes, i s'inspiraven en fragments de quadres que es conserven als museus i galeries napolitans.
Paradoxalment, el contrast entre imatges que evocaven una realitat de mort, malaltia (la pesta) i misèria —que al principi devia resultar força sorprenent per als napolitans— creava una connexió entre el passat i el present extremadament vívida i impactant. En aquells anys, Nàpols encara conservava crues empremtes del terratrèmol de 1980: els papers enganxats a les parets dialogaven amb les escombraries que envaïa cada racó, amb les bastides que sostenien els edificis en ruïnes, amb la desocupació generalitzada, amb un desordre existencial de la vida quotidiana que constituïa una de les ciutats. Encara no havia començat la reconstrucció material i simbòlica de la ciutat, que des de fa ja algunes dècades ha donat lloc a un excés de turisme que resulta difícil de suportar per als que hi viuen.
Aquestes imatges, les cantonades esfilagarsades de les quals posaven de manifest la precarietat del seu material, utilitzaven les formes artístiques per expressar el patiment, el dolor, l'esperança i la vida. Moltes van ser fotografiades pel mateix artista i aquestes fotos s'exposen a la mostra juntament amb desenes d'esbossos preparatoris; altres les va fotografiar Alain Volut, que el 1996 va publicar el llibre Les ruelles de la mémoire per documentar les intervencions napolitanes de Pignon-Ernest.
El catàleg de l'exposició de Carpentras, comissariada pel mateix artista, inclou dos textos (a més dels de l'artista): un de Jean-Yves Baudouy (director de la Inguimbertine) dedicat a les obres i els llibres napolitans o de temàtica napolitana conservats a les col·leccions de la biblioteca-museu; l'altre, de Gennaro Toscano (conseller científic de les col·leccions de la Biblioteca Nacional de França i napolità d'origen), que repassa de manera evocadora, des d'un punt de vista historicoartístic, les fonts figuratives del segle XVII de l'obra de Pignon-Ernest, i ens ofereix també un petit assaig d'ego-història.
No és casual que l'exposició se celebri en aquest lloc magnífic del Vaucluse, ja que el diàleg amb les obres del museu reflecteix un vincle comú amb Itàlia. L'exposició de la Inguimbertine, que ret homenatge a la ciutat de Nàpols, suposa un enllaç directe amb els poetes que també van deixar la seva empremta a prop de la muntanya Ventoux, com Petrarca.
Et poden
Interessar
...
