La fotografia de Vari Caramés (Ferrol, 1953) troba a la quotidianitat un territori de descobriment. Les seves imatges defugen allò explícit i evident per endinsar-se en una realitat més ambigua, on les taques, els reflexos i els desenfocaments obren noves possibilitats d'interpretació. Aquesta manera particular de mirar, desenvolupada al llarg de més de quatre dècades, li ha valgut el Premi Nacional de Fotografia 2026, concedit pel Ministeri de Cultura i dotat amb 30.000 euros.
El jurat ha destacat la vigència i la contemporaneïtat de la seva feina, així com la seva aportació a la fotografia artística i la seva contribució a la renovació cultural gallega des dels anys vuitanta. També ha subratllat la capacitat de l'artista per ampliar les possibilitats expressives del medi fotogràfic, acostant-lo a l'abstracció pictòrica mitjançant recursos visuals que han acabat definint un univers propi i reconeixible.
Davant la voluntat de mostrar-ho tot, Caramés proposa una fotografia que suggereix més del que revela. Les seves imatges conviden a aturar-se davant allò que habitualment passa inadvertit ia descobrir, sota l'aparença del que és familiar, una dimensió poètica i misteriosa. L'evocació, la incertesa i els mons ocults a la realitat quotidiana constitueixen alguns dels eixos fonamentals d'una obra que ha mantingut la seva personalitat al llarg del temps.
El reconeixement també posa en valor el paper de Caramés a la renovació de la cultura fotogràfica gallega. Des de les primeres exposicions a la Corunya, el 1980, el fotògraf ha desenvolupat una trajectòria marcada per l'experimentació i per una mirada singular sobre l'entorn. El 1986 va participar en la segona edició de la Fotobienal Vigovisión, un projecte que va reunir sis fotògrafs de diferents països per retratar Vigo durant una setmana.
Posteriorment, el seu treball s'ha presentat en exposicions individuals a Madrid i Barcelona, a més de formar part de mostres col·lectives a diferents ciutats d'Espanya, Portugal i França. Aquesta presència expositiva ha contribuït a consolidar una obra que transcendeix la documentació dels llocs per explorar-ne les ressonàncies emocionals i visuals.
El mar, els ports, les estacions ferroviàries, els carrers i les persones que s'aturen per un instant conformen alguns dels motius recurrents de la seva fotografia. A través d'ells, Caramés transforma allò ordinari en extraordinari i construeix escenes que semblen situar-se entre la realitat i el somni. Els seus desenfocaments i reflexos no són mers recursos formals, sinó instruments per qüestionar la percepció i desplaçar la imatge cap a un territori de suggeriments.