Barcelona és un mapa de memòries, exilis, espais de creació i de compromisos. En aquest territori vital s’inscriu la trajectòria d’Apel·les Fenosa, un dels escultors catalans més destacats del segle XX, una figura que va mantenir al llarg de la seva vida una relació especialment intensa amb la ciutat. Aquesta vinculació és el punt de partida d’Atles Fenosa, l’exposició que el Palau Robert presenta fins al 8 de desembre al seu aparador.
Comissariada per Nekane Aramburu, gestora cultural, museòloga i actual directora de la Fundació Apel·les Fenosa, la mostra proposa reconstruir la vida i l’obra de l’escultor a partir de 31 punts de Barcelona. El mapa es converteix així en una eina per entendre no només on va viure, estudiar o treballar Fenosa, sinó també els espais des dels quals va participar en alguns dels moments més convulsos i transformadors de la història cultural i política catalana del segle XX.
Nascut a Barcelona el 1899, Fenosa va créixer en un entorn familiar i social que va marcar els seus primers anys. El recorregut s’inicia als espais relacionats amb la seva infantesa i formació, entre els quals hi ha la casa on va néixer, prop de la Sagrada Família, les escoles on va estudiar —entre elles l’Escola Horaciana, vinculada als nous corrents pedagògics i al mètode Montessori, i l’Escola d’Arts i Oficis—, així com altres indrets relacionats amb la seva activitat social i familiar, com el restaurant vegetarià que regentava el seu pare a la Rambla.
La Barcelona de Fenosa és també la ciutat d’una generació d’artistes i intel·lectuals que va viure amb intensitat els canvis polítics i culturals de les primeres dècades del segle XX. El 1920, l’escultor va desertar del servei militar i es va exiliar a França amb el seu germà. Aquest primer exili marcaria profundament la seva trajectòria i obriria una etapa decisiva en la seva relació amb l’escena artística francesa.
El retorn a Catalunya, entre 1929 i 1936, constitueix el segon gran capítol de l’Atles Fenosa. Barcelona recupera aleshores un Fenosa plenament immers en l’efervescència cultural del moment. La Sala Parés, on va presentar les seves primeres escultures, les cases on va residir i els espais on va treballar permeten reconstruir la seva activitat artística, però també la seva participació en la vida col·lectiva d’una ciutat que vivia l’arribada de la República com un moment d’intensa transformació.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, l’activitat de Fenosa pren una dimensió política i patrimonial especialment significativa. L’escultor es va implicar en diferents accions destinades a protegir el patrimoni artístic davant la destrucció provocada pel conflicte. L’itinerari assenyala espais com la seu del Sindicat d’Artistes i les esglésies de Santa Anna i Santa Maria del Pi, que permeten recuperar aquesta faceta menys coneguda de la seva trajectòria. El 1939, la derrota republicana el va portar de nou a l’exili francès.

La relació amb Barcelona no es va trencar, però, amb la distància. Amb el temps, Fenosa va obtenir un ampli reconeixement institucional i la seva obra va començar a ocupar diferents espais de la ciutat. El quart àmbit de l’exposició ressegueix aquesta recuperació de la figura de l’escultor a través d’exposicions retrospectives i de la presència de les seves escultures en l’espai públic. Entre els reconeixements més destacats hi ha la Medalla d’Or de la Generalitat, concedida el 1982, i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, el 1987.
L’exposició incorpora, a més, diverses peces que permeten acostar-se directament al seu univers escultòric. S’hi presenten dues versions de Metamorfosi, datades el 1963 i el 1964, així com una maqueta del monument dedicat a Pau Casals que es troba al Turó Park. El conjunt es completa amb un bust de Fenosa realitzat per Vivette Monod. Es tracta d’un retrat en bronze que es presenta per primera vegada a Barcelona i que ha estat donat a la ciutat per l’Association des Amis d’Apel·les Fenosa de París.
L’Atles Fenosa reivindica així una figura que sovint ha quedat en un segon pla dins els grans relats de l’art català del segle XX, malgrat la rellevància de la seva escultura i la dimensió internacional de la seva trajectòria. Fenosa va desenvolupar una obra marcada per una recerca constant al voltant de la figura, el cos i la transformació de la matèria, alhora que mantenia una estreta relació amb els moviments artístics i culturals del seu temps.
La mostra permet entendre aquesta trajectòria des d’una perspectiva diferent: no a través d’una successió cronològica d’obres, sinó a partir dels llocs que van donar forma a una vida marcada per la creació, el compromís, la guerra i l’exili. Barcelona esdevé, en aquest sentit, molt més que l’escenari de la biografia de Fenosa. És el territori des del qual es pot comprendre la construcció d’un artista que va fer de l’escultura una manera de relacionar-se amb el seu temps.
A més de l’exposició, el projecte inclou diverses activitats complementàries. Una activació amb l’artista Marcel·lí Antúnez Roca, una visita guiada i un col·loqui ampliaran les lectures possibles de l’obra i el llegat de Fenosa.