Entrevistes
Xicu Cabanyes, més de cinquanta anys escrivint històries amb volum al Bosc de Can Ginebreda
S’edita el llibre sobre la trajectòria de més de 50 anys de Xicu Cabanyes al Bosc de Can Ginebreda de Porqueres.
S’ha editat el llibre dedicat als més de cinquanta anys del Bosc de Can Ginebreda, aquest any, i que ha estat concebut com una eina per preservar i transmetre la memòria d’aquest projecte iniciat per Francesc Cabanyes i Collell (Serinyà, 1945).
Cabanyes és escultor i artista polifacètic. La seva obra es caracteritza per una mirada vital i provocadora, amb temes com el cos, l’erotisme, l’amor, la natura, les energies vitals, la crítica social i, en definitiva, la condició humana.
Cal recordar que l’any 1975 va iniciar a Porqueres el que es convertiria en el seu gran projecte vital, el Bosc de Can Ginebreda. El que va començar com un espai d’exposició d’escultures a l’aire lliure ha anat creixent i s’ha transformat en un museu a cel obert, integrat plenament amb el paisatge.
Avui en dia, el bosc acull més de 150 escultures repartides per unes quatre hectàrees de terreny i és un dels grans referents de l’art escultòric a l’aire lliure.
L’any 2025, el Bosc va celebrar els seus 50 anys, coincidint també amb els 80 anys de Xicu Cabanyes. Aquesta commemoració va servir per reconèixer la seva trajectòria artística de més de mig segle i el llegat que l’artista ha anat construint al territori.
ENTREVISTA
"Cada escultura és un llibre"
Què representa aquest llibre, ja que recull tota una trajectòria vinculada al Bosc de Can Ginebreda?
Xicu.- S’ha fet un bosc amb un total de 150 escultures i s’ha aconseguit que la gent el vingui a visitar.
El llibre és un llibre que ha de recollir tota la gent que ha passat pel bosc. Jo crec que aquest llibre no ha de ser un llibre de culte. Ha de ser un registre i un compendi de coses, històries i anècdotes que s’han anat succeint durant més de mig segle de la seva existència.
Has afirmat que has realitzat més de 2.000 projectes i maquetes durant el transcurs de la teva trajectòria professional…
Doncs sí, ja que cada dia he estat treballant amb noves idees i propostes des del meu taller de Porqueres. Jo he intentat treure cada dia noves idees per tal de convertir-les en escultura. Potser amb maquetes sí que arribaríem a trobar uns 2.000 projectes…
Com va néixer la idea d’editar el llibre i què hi trobarem els lectors?
El Quitu Pau va ser l’iniciador d’aquesta idea fa 6 anys al Bosc.
Jo he fet un centenar de portades originals i retallables i crec que el resultat ha estat molt bonic.
Si haguessis de resumir en una sola idea tots els anys que has dedicat al Bosc de Can Ginebreda, quina seria?
Feina difícil, ja que són molts anys de treball!!!
Jo crec que cada any que passa veus el món més diferent i més crític. Molta gent que hem estat treballant al Bosc no podem avalar el que es va fer fa cinc anys!
Can Ginebreda és un espai que parla sobretot de persones. I els que fem escultura com jo, escrivim novel·les amb volum. Cada peça és una història i cada escultura és un llibre.
I quan marxes del Bosc… en molts dels casos te’n vas amb una història. No vol dir que totes les propostes artístiques hagin de convèncer a tothom… Només faltaria!
Hi ha alguna obra del llibre que consideris especialment significativa dins de la teva trajectòria? Per què?
Sobretot, en el llibre es reprodueix una idea molt bonica, que és que tenim moltes capses plenes amb fotos d’aficionats i visitants. El llibre ha volgut incloure una franja de 10 cm dedicada pàgina per pàgina a aquesta secció.
Què t’ha aportat treballar en contacte directe amb la natura durant el transcurs dels anys?
Moltíssim!!! Jo em considero un home de pagès, necessito la terra, les fruites, els vegetals, els animals, etc., al meu voltant. Em veuria incapaç de crear una escultura si tingués el meu taller instal·lat en una gran ciutat.
A mi m’agrada molt més aquest «tros de món» que és Porqueres i que m’ha servit per desenvolupar la meva creativitat dia a dia.
"Cada peça és una història i cada escultura és un llibre"
La majoria de les teves escultures sovint provoquen, sorprenen o fins i tot incomoden. Què busques provocar en els visitants?
Quan ets jove i rebel, busques una reacció —bona o dolenta— en la gent que les visita… i ara que ja sóc gran, busco més ser el seu amic.
Què t’agradaria que quedés de la teva obra quan tu ja no hi siguis?
Aquesta pregunta és molt pretenciosa! Sobretot, que mantingui l’interès del visitant. Esperem que les futures generacions no deixin de visitar-lo i s’interessin per les obres que hi ha exposades al bosc.
Quin balanç faries de tota aquesta trajectòria, i de què et sents més orgullós? Creus que el Bosc és una de les millors idees que has tingut al llarg de la vida artística?
El més meritori de tot és que m’ha agradat molt l’escultura i l’he pogut gaudir i viure sempre. Jo treballo, visc, penso, dormo i m’aixeco amb l’escultura. Estimo aquesta disciplina artística.
Per altra part, estic molt content i orgullós i sempre he estat envoltat de la meva gent.
Crec que el Bosc de Can Ginebreda ha estat un gran èxit aconseguit i que no ha estat tancat a cap capella, ni ha tingut aires de privacitat. El bosc sempre ha tingut una porta oberta a tot el món!
Et poden
Interessar
...
