El Museu de Belles Arts de Bilbao es reinventa amb Foster

Bilbao torna a mirar cap al seu museu de Belles Arts amb una arquitectura que no pretén esborrar allò existent, sinó establir-hi una nova relació. L'ampliació dissenyada per l'estudi britànic Foster+Partners juntament amb l'arquitecte bilbaí Luis María Uriarte culmina una transformació llargament esperada i proposa una nova manera de recórrer, entendre i habitar una de les grans institucions culturals del País Basc.

El projecte, batejat com Agravitas , es presenta com un gran pavelló elevat que sembla flotar sobre els edificis històrics del museu. Amb una longitud aproximada de 55 metres, la nova estructura es recolza sobre columnes en forma de V i funciona com a pont suspès sobre l'arquitectura existent. Una operació que permet guanyar superfície sense renunciar als edificis que han construït la identitat del museu al llarg de les darreres dècades.

L'ampliació, amb una inversió d'uns 45 milions d'euros, duplica pràcticament la superfície disponible per a exposicions i també reorganitza bona part de les àrees existents. El resultat no és només un museu més gran, sinó un edifici concebut com un sistema de connexions entre diferents èpoques, col·leccions i maneres d'entendre l'experiència artística.

Una arquitectura que connecta en lloc de substituir

Quan Norman Foster va arribar per primera vegada a Bilbao el 1988, la ciutat encara estava lluny de convertir-se en la icona arquitectònica internacional que és avui. L'arquitecte britànic havia guanyat el concurs per dissenyar el Metro i va trobar una ciutat la identitat industrial de la qual recordava el seu Manchester natal.

D'aquell projecte van néixer les característiques entrades del metro conegudes popularment com a fosterets , unes estructures corbes i transparents que van acabar convertint-se en una de les imatges reconeixibles de la transformació urbana de Bilbao. Encara no existien ni el Guggenheim ni el pont Zubizuri, dos dels elements que posteriorment completarien el nou paisatge arquitectònic de la ciutat.

Dècades després, Foster torna a Bilbao per intervenir en un dels seus edificis culturals més importants. I ho fa des d?una premissa que resumeix bona part de la filosofia del projecte: ampliar sense limitar-se a afegir. La qüestió era com aconseguir que una nova arquitectura pogués unir les diferents parts del museu i, alhora, respectar-ne la història.

Un pavelló suspès sobre la història

Agravitas s'eleva sobre els dos edificis principals del museu, construïts el 1945 i el 1970. La seva posició elevada permet alliberar el nivell inferior i mantenir pràcticament intacta l'arquitectura existent, més enllà dels treballs de restauració i adaptació necessaris.

La intervenció torna a més protagonisme a l'edifici original del 1945 i recupera la seva entrada històrica de maó vermell. Des d'allà, el visitant accedeix a un nou atri que funciona com a espai articulador i punt de trobada entre les diferents parts del conjunt.

La gran peça elevada acull una sala àmplia sense columnes destinada a exposicions temporals, a més d'una terrassa d'observació i un restaurant. El programa es completa amb espais dedicats a larquitectura i el disseny, un centre de documentació i recerca i noves àrees de treball i serveis.

L'ampliació incorpora també noves sales per a la col·lecció permanent, un fons format per unes 2.000 pintures, 500 escultures i unes 800 peces d'arts decoratives. El conjunt aplega obres d'artistes com El Greco, Goya, Mary Cassatt o Richard Serra, entre d'altres.

Una nova mirada sobre la col·lecció

La transformació arquitectònica coincideix amb una revisió dels continguts del museu. La reobertura inaugura una etapa en què edifici i col·lecció es presenten com a parts d'una mateixa experiència.

Entre les propostes destaca La cerca del començament. Homenatge a Plácido Arango , que reuneix més d'un centenar d'obres cedides per la família del col·leccionista i mecenes fins al 2030. L'exposició permet aproximar-se a una figura essencial del col·leccionisme i establir relacions noves entre les obres i la pròpia història del museu.

També forma part del programa inaugural Visiones de Ultramar. Artistes viatgers a la Col·lecció Patricia Phelps de Cisneros , una exposició que reuneix més de 180 pintures, dibuixos, gravats, fotografies, mapes i testimonis per recórrer diferents representacions d'Amèrica Llatina. El projecte segueix les empremtes d'artistes, científics i exploradors europeus que van viatjar pel continent entre els segles XVII i XX, i analitza les diferents maneres en què aquells territoris van ser observats i representats.

Del Greco a Cindy Sherman

La renovació arriba igualment a la presentació de la col·lecció pròpia. Bildu(e)mak–Colecciones proposa un nou recorregut pels fons del museu amb prop d'un miler d'obres, més de 150 incorporades per primera vegada a l'itinerari expositiu.

El recorregut estableix una lectura cronològica que permet travessar moments diferents de la història de l'art. L'edifici històric concentra les obres que arriben fins a les primeres dècades del segle XX, mentre que l'edifici modern continua el relat a través de les avantguardes, el surrealisme, l'abstracció i les manifestacions contemporànies.

El Greco, Zurbarán, Remedios Varo, Cristina Iglesias o Cindy Sherman formen part d'un recorregut que cerca no només mostrar l'amplitud de les col·leccions, sinó també generar noves relacions entre artistes, èpoques i llenguatges.

Bilbao, una altra vegada laboratori arquitectònic

L'ampliació del Museu de Belles Arts torna a situar Bilbao com a escenari d'una arquitectura capaç de transformar la relació entre ciutat i cultura. Però, a diferència d'algunes de les grans intervencions que van marcar la renovació urbana de la ciutat des de finals del segle XX, Agravitas no parteix de la substitució ni de la ruptura.

La seva aposta consisteix a superposar temps. L'edifici del 1945, l'ampliació del 1970 i el nou pavelló de Foster + Partners conviuen en una mateixa estructura, units per recorreguts i espais que permeten entendre el museu com un organisme en permanent transformació.