Exposicions
Dues maneres d’escoltar la matèria
Madola i Victòria Rabal comparteixen al Centre d’Artesania Catalunya dues trajectòries construïdes des de la ceràmica i el paper, entre la memòria, el temps i la llibertat creativa.
La ceràmica i el paper són, per a Madola i Victòria Rabal, molt més que dues tècniques o dos suports: són territoris de recerca, espais on l’experiència acumulada al llarg dels anys es troba amb la intuïció i amb la capacitat de deixar que cada obra segueixi el seu propi camí.
Aquest és el punt de partida de Quan la matèria ja coneix el camí, l’exposició que el Centre d’Artesania Catalunya dedica a dues trajectòries excepcionals de l’artesania, totes dues reconegudes amb el Premi Nacional d’Artesania. La mostra estableix un diàleg entre dos universos molt personals que, malgrat partir de materials i llenguatges diferents, comparteixen una mateixa manera d’entendre la creació.
En el treball de Madola, la ceràmica es carrega de memòria. Els seus volums, de formes essencials i sovint silencioses, evoquen murs, portes, paisatges, horitzons i vestigis de cultures antigues. Són peces que semblen contenir el rastre d’allò que ja no hi és i que situen el temps com una dimensió inseparable de la matèria. El buit, l’absència i la permanència es converteixen així en elements tan importants com el volum que els delimita.
Victòria Rabal parteix del paper per construir un univers de naturalesa molt diferent. A través de la repetició, la construcció i un treball minuciós, explora les possibilitats d’un material associat habitualment a la fragilitat i el transforma en estructures de contundent presència escultòrica. La llum i l’ombra, el ritme i la transparència estableixen una relació canviant entre l’obra i l’espai que l’envolta. També aquí el buit deixa de ser simplement allò que falta per adquirir una presència pròpia.
Entre ambdues artistes no hi ha tant una voluntat de confrontar llenguatges com de posar en evidència allò que els uneix. Madola i Rabal han desenvolupat dues formes de treballar profundament arrelades en l’experiència, però sense renunciar mai a la sorpresa. La seva relació amb els materials no parteix d’una idea preconcebuda que després calgui executar, sinó d’un procés en què pensar i fer avancen simultàniament.
Aquesta és, precisament, una de les qüestions que articula la mostra: l’ofici entès no només com el domini d’una tècnica, sinó com una forma de coneixement. Amb els anys, la matèria deixa de ser un territori desconegut, però això no significa que deixi de plantejar preguntes. Al contrari, el coneixement profund d’un material permet descobrir-ne noves possibilitats i mantenir oberta la capacitat d’experimentar.
Quan la matèria ja coneix el camí reuneix així dues artistes que han fet de la fidelitat a una veu pròpia una manera d’entendre la creació. Ceràmica i paper es converteixen en dues maneres d’apropar-se al temps, a la memòria i a l’espai, però també en una reivindicació d’una pràctica artesanal en què la mà, la mirada i el pensament formen part d’un mateix procés.
La mostra es pot visitar al Centre d’Artesania Catalunya fins al 8 de novembre de 2026, i proposa una trobada entre dues obres que, des de camins diferents, comparteixen una mateixa certesa: la matèria mai no és només el lloc on es diposita una idea, sinó també allò que ajuda a pensar-la.
Et poden
Interessar
...
