El centenari de Manolo Millares reivindica el seu esperit rebel

La pintura de Manolo Millares va néixer de la necessitat de trencar amb els llenguatges establerts i de convertir la matèria, la ferida i la memòria en instruments de creació. Un segle després del naixement, la seva figura manté intacta aquesta capacitat d'interpel·lar el present. La Fundació Antonio Pérez de la Diputació Provincial de Conca reivindica ara aquesta dimensió de la seva trajectòria amb una àmplia proposta que aplega exposició i publicacions al voltant d'un dels noms essencials de la renovació de l'art espanyol de la postguerra.

El proper 2 d'octubre, a les 18 h, el Centre d'Art Contemporani de Conca inaugurarà Manolo Millares, rebel , una exposició que reuneix 28 obres entre pintures, dibuixos i escultures, procedents majoritàriament de la col·lecció de la família de l'artista. La mostra es planteja com una aproximació a una personalitat artística marcada per la independència i per una voluntat permanent de qüestionar els límits de la creació. Al costat de l'exposició, la Fundació presenta tres publicacions que amplien la mirada sobre Millars: el catàleg de la mostra, Ara es va quedar la pressa quieta , que reuneix la seva obra poètica, i la reedició facsímil de Memòries d'una excavació urbana i altres escrits , publicat originalment el 1973 i convertit amb el pas del temps.

L'elecció de la paraula 'rebel' no és circumstancial. Millares va fer de la ruptura una actitud vital i artística en un context especialment complex. Autodidacta i aliè a una concepció acadèmica de l'art, va desenvolupar una investigació que va transitar per la ceràmica, la serigrafia, el gravat i l'aiguafort fins a trobar a les arpilleres un dels principals mitjans d'expressió. En elles, la matèria deixa de ser un mer suport per adquirir una dimensió física i simbòlica: s'esquinça, es cus, es deforma i es transforma en una superfície carregada de memòria.

Nascut a Las Palmas de Gran Canària el 1926 i mort prematurament a Madrid el 1972, Millares va desenvolupar una trajectòria breu però d'enorme intensitat. La incorporació als corrents de renovació artística de la postguerra espanyola va tenir dos moments fonamentals. El 1950 va participar en la creació de LADAC, Els Arquers de l'Art Contemporani, a les Canàries, mentre que el 1957 va ser un dels integrants fundadors d'El Paso, col·lectiu decisiu per a la consolidació dels nous llenguatges de l'abstracció i l'informalisme a Espanya. Des dels dos espais va contribuir a trencar l'aïllament cultural de l'època ia situar la creació espanyola en diàleg amb les transformacions que s'estaven produint internacionalment.

L?exposició de Conca permet tornar a aquest itinerari des d?una perspectiva que no separa la dimensió formal de l?experiència vital. Les obres mostren un artista per a qui l'experimentació no era un exercici purament plàstic, sinó una manera d'enfrontar-se al seu temps. Les arpilleres, els dibuixos i les escultures revelen una concepció de l'art travessada per la tensió entre destrucció i construcció, entre la fragilitat dels materials i la seva capacitat per convertir-se en imatge.

La dimensió internacional assolida per la seva obra confirma la vigència de la investigació. Les peces de Millars formen part actualment d'importants col·leccions i museus internacionals, entre els quals hi ha el Museum of Modern Art de Nova York i la Tate de Londres, a més d'institucions espanyoles com el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía. El seu llegat també és present a diferents col·leccions públiques canàries i, de manera significativa, als fons de la mateixa Fundació Antonio Pérez de Cuenca.

La commemoració del centenari adquireix una dimensió que va més enllà de l'exposició. El catàleg de Manolo Millares, rebel. Al centenari de Manolo Millares , editat per la Fundació Antonio Pérez, incorpora textos del comissari Alfonso de la Torre, comentaris de les obres, imatges vinculades al viatge de Millares al Sàhara i reproduccions de totes les peces presents a la mostra. El volum funciona com a eina destudi i, alhora, com a prolongació documental de lexposició.

També té especial interès la recuperació de la seva faceta literària. Ara es va quedar la pressa quieta reuneix a 144 pàgines la poesia completa de Millares i permet aproximar-se a un territori menys conegut de la seva producció. El volum incorpora retrats de l'artista —molts inèdits— que mostren un Millars lector, juntament amb una selecció de dibuixos figuratius realitzats a mitjans dels anys cinquanta. La publicació posa en relleu que la voluntat d'experimentació no es va limitar a les arts plàstiques i que escriptura, dibuix i pintura van formar part d'un mateix univers creatiu.

A aquestes dues publicacions se suma la recuperació de Memòries d'una excavació urbana i altres escrits , editat originalment el 1973, tot just un any després de la mort de l'artista. La Fundació Antonio Pérez, amb la col·laboració de la família Millares-Escobio i l'Editorial Gustavo Gili, recupera ara el volum mitjançant una edició facsímil que torna a circulació un llibre de difícil accés des de fa més de cinc dècades. La seva reedició permet incorporar a la lectura contemporània els escrits d'un artista la producció intel·lectual del qual resulta inseparable de la seva pràctica artística.