Exposicions
Vera Chaves Barcellos i la vida latent de les imatges
Una fotografia mai no acaba de pertànyer a l'instant en què va ser feta. Pot quedar enrere durant anys i, tanmateix, conservar intacta una possibilitat de futur: una altra mirada, una altra associació, un altre muntatge capaç de tornar-la al present amb un significat diferent. A l'obra de Vera Chaves Barcellos, les imatges habiten precisament aquest territori suspès entre allò que van ser i allò que encara poden arribar a ser. Des de fa més de sis dècades, l'artista explora aquesta condició canviant de la fotografia, entesa no com una petjada tancada del temps, sinó com a matèria viva, capaç de reaparèixer, desplaçar-se i establir noves relacions.
Aquesta concepció travessa Não lugares , exposició que presenta Zielinsky São Paulo i que reuneix fotografies realitzades en diferents moments de la trajectòria de l'artista. Aeroports, platges, carreteres i espais urbans apareixen com a llocs de trànsit, escenaris aparentment quotidians que, en ser recuperats i reorganitzats, deixen de funcionar com a simples registres d'un instant per esdevenir materials oberts a noves lectures.
L'exposició proposa així una mirada sobre l'arxiu que s'allunya de la idea de conservació estàtica. Quan Chaves Barcellos recupera fotografies fetes fa dècades, no es limita a revisitar el seu propi passat artístic. Les imatges tornen a entrar en circulació i estableixen relacions que abans podien romandre ocultes. El muntatge actua com a eina d'activació: apropa fotografies distants en el temps, genera correspondències, introdueix contrastos i modifica la percepció d'allò que semblava conegut.
L'artista ja havia convertit aquesta manera de pensar en imatges en una característica essencial de la seva pràctica. Des de les primeres xilografies de la dècada de 1960 i, especialment, des de la incorporació de la fotografia als anys setanta, Chaves Barcellos ha entès la imatge com un territori d'experimentació constant. Repetició, inversió, comparació, aproximació i muntatge formen part d‟un vocabulari que qüestiona l‟autonomia de la fotografia i la situa en relació permanent amb altres imatges.
La serialitat té un paper especialment rellevant en aquest procés. Present des de treballs com la sèrie Testarte , permet comprendre que una imatge mai apareix completament aïllada. El seu significat es pot transformar quan canvia el context, quan es col·loca al costat d'una altra fotografia o quan una mirada nova modifica les relacions establertes. D'aquesta manera, cada muntatge pot revelar quelcom que ja estava contingut a la imatge, encara que encara no hagués trobat la manera de fer-se visible.
A Não llocs , aquesta concepció adquireix una dimensió temporal especialment intensa. Les fotografies procedeixen de diferents moments i ara tornen al present amb una capacitat renovada per establir connexions. Són imatges d'espais de pas, llocs que sembla que per definició no tenen una identitat estable, però que en mans de l'artista es converteixen en escenaris on es creuen memòria, percepció i experiència.
El concepte de latència és fonamental per aproximar-se a aquesta exposició. En termes fotogràfics, remet a aquella imatge que roman invisible abans de fer-se visible durant el procés de revelatge. A l'obra de Vera Chaves Barcellos, però, la idea transcendeix el procediment tècnic per convertir-se en una manera d'entendre la pròpia existència de les imatges. Una fotografia pot contenir possibilitats que encara no han estat activades i que només apareixen quan el temps, el muntatge o una mirada nova estableixen altres relacions.
Et poden
Interessar
...
