Bonart Internacional publica el número 3 amb Colòmbia com a protagonista

Colòmbia es converteix en el punt de partida per a la presentació del número 3 de Bonart Internacional, una nova edició que continua ampliant l’àmbit de mirada de la revista cap a diferents geografies, escenes artístiques i debats que travessen la creació contemporània. Bogotà i Medellín són els escenaris escollits per donar a conèixer una publicació que troba en el context colombià un dels seus principals nuclis editorials, tant per la diversitat de les propostes recollides com per la voluntat d’establir un diàleg entre artistes, institucions, espais independents, crítics i investigadors.

La presència colombiana travessa bona part d’aquest nou exemplar a través d’una sèrie de reportatges que permeten aproximar-se a una escena artística marcada per la relació entre territori, memòria, comunitat, espai públic i experimentació. El recorregut s’inicia a Medellín amb Des de Medellín, art i comunitat s’uneixen, signat per María del Rosario Escobar P., una aproximació a les noves formes de relació entre les institucions culturals, la ciutadania i el territori. A aquest article se sumen les mirades de Carlos Rojas Cocoma sobre Cos i mirada en l’obra de Leonel Castañeda; de Sigrid Castañeda, que aborda el treball de Sandra Rengifo i Kostas Tsanakas a Ecos del turó Kwet tul; i de Silvana Tobón Cardona, autora d’Alejandro Tobón: Monuments del futur.

El número aprofundeix també en aquells espais i pràctiques que han contribuït a configurar la cultura contemporània colombiana des de posicions menys institucionalitzades. Christian Padilla signa Altars i contracultura, mentre que Jerson Murillo aborda la trajectòria d’Espacio KB a Més de 10 anys sense dormir. Per la seva banda, Alex Brahim planteja a Produir la frontera. Art, mediació i esfera pública una reflexió sobre les relacions entre creació, territori, mediació i construcció d’allò públic. El bloc colombià es completa amb Genialitat o Frankenstein?, signat per Carles Toribio, que introdueix una mirada sobre l’obra d’El Xupet Negre en diàleg amb el Museu Edgar Negret.

Aquesta especial atenció a Colòmbia té també una dimensió visual. Les dues portades vinculades a l’edició internacional situen en primer pla alguns dels seus protagonistes. La portada de Bonart Internacional presenta una obra d’Alejandro Tobón, mentre que la portada de Malart Internacional està protagonitzada per una obra de Sandra Rengifo i Kostas Tsanakas. Dues propostes visuals que funcionen com a portes d’entrada a un número construït des de la pluralitat de llenguatges i aproximacions a la creació contemporània.

El diàleg amb Colòmbia es completa amb una entrevista de Ricard Planas Camps a Rafael Tamayo, director del MAMM de Medellín, titulada La internacionalització del MAM també amb els museus del Sud Global, que posa el focus en la dimensió internacional de les institucions museístiques i en la necessitat de generar noves xarxes de col·laboració entre territoris tradicionalment situats fora dels grans circuits hegemònics de l’art.

Més enllà de l’eix colombià, el número 3 de Bonart Internacional manté una vocació decididament internacional. La secció d’opinió reuneix veus com Marisol Salanova, autora d’Al·lèrgia a la crítica d’art i L’IVAM com a trampolí; Fernando Castro Flórez, que planteja Alguna cosa podrida als museus; Sonia Borrell, amb De Marfa a Londres: Texas travessa fronteres; Diana Padrón, autora de Temptativa per petar-se de riure (o el riure pràctica estètica); i David G. Torres, que tanca aquest àmbit amb Renunciar. Són aproximacions diverses que comparteixen una voluntat de qüestionar determinades inèrcies del sistema artístic i de reivindicar l’espai de la crítica com a eina d’anàlisi.

L’apartat de reportatges amplia encara més el mapa geogràfic i conceptual de la revista. Kekena Corvalán planteja Art contemporani, algunes preguntes, mentre que Roberta Bosco analitza la Biennale di Venezia 2026 a La més controvertida i la més visitada. César Martínez s’aproxima a Acapulco 62: un port en constant expansió i Luz Massot aborda el naixement de la primera Biennal Internacional d’Art Contemporani de Mèxic, la Biennal de Yucatán. A aquestes aportacions s’hi suma Aliendigenisme i transtemporalitat, de Rubén Ortiz-Torres, que introdueix una reflexió sobre les formes de desplaçament temporal i cultural en la creació contemporània.

El recorregut continua per geografies i problemàtiques molt diverses. Miguel Bertojo signa L’artesonat, la perla mudèjar i Cerimònia del te en honor a Gaudí, mentre Rosa Gutiérrez Herranz aborda el projecte Santander Faro Cultural. Rosario Arteaga Abogabir escriu sobre Fàbriques i espais de creació per a les infàncies i Óscar Cornago presenta Gloses i postals. Pas innocent, un projecte de Rosa Casado i Núria Güell. Emilio Tarazona recupera l’experiència de Fugaz al Callao i Anna Pérez Milán planteja El dret a no representar, ampliant el debat sobre els mecanismes de representació i les relacions entre art, societat i identitat.

El número incorpora també una entrevista de Jesús Martínez Clarà amb el fotògraf Jacques Olivar, El culte a la bellesa: complexitat i veritat, una conversa que permet introduir en la publicació qüestions relacionades amb la imatge, la bellesa, l’experiència fotogràfica i les tensions entre aparença i veritat.