Exposicions
Paulo Bruscky troba l'atzar a Brusque
La coincidència també pot ser una forma de creació. Per a Paulo Bruscky (Recife, 1949), un dels grans pioners de l'art conceptual brasiler, l'atzar, els jocs del llenguatge i les connexions inesperades han estat des dels anys setanta una matèria fonamental de treball. La seva trajectòria s'ha construït precisament en aquest territori fronterer on l'art, la comunicació i la tecnologia es troben per generar noves possibilitats de pensament i experimentació.
La Galeria Zé dos Bois de Lisboa presenta fins al 30 de setembre Bruscky in Brusque , una exposició que recupera una de les sèries més singulars de l'extensa producció de l'artista brasiler. L'origen del projecte es troba en un desplaçament realitzat per Bruscky al començament dels anys vuitanta fins a Brusque, una ciutat de l'estat brasiler de Santa Catarina el nom del qual guarda una evident proximitat amb el seu. Una coincidència aparentment anecdòtica que l'artista transforma en un punt de partida per a una investigació sobre la identitat, el territori i les possibilitats poètiques de la comunicació.
Durant aquella visita, Bruscky va començar a recopilar materials vinculats a la ciutat: postals, fotografies, senyals informatius, rètols urbans i altres elements trobats a l'espai públic. Aquests objectes, desproveïts en principi d'una consideració artística, van ser posteriorment manipulats i reorganitzats per construir una sèrie on la realitat quotidiana apareix travessada pel joc conceptual. Bruscky in Brusque converteix així una coincidència lingüística en una operació artística basada en l'observació, l'apropiació i la transformació.
L'episodi és especialment representatiu d'una pràctica que Bruscky ha desenvolupat durant més de cinc dècades. Des del començament dels anys setanta, l'artista ha explorat la poesia visual i sonora, la performance, el llibre d'artista, el cinema, les instal·lacions, les intervencions urbanes i els nous mitjans, a més de desenvolupar una important investigació al voltant del Xerox art i el fax art. El seu treball també està estretament vinculat als moviments de poesia/procés i mail art, àmbits on la circulació de missatges, imatges i objectes es converteix en part essencial de la pròpia obra.
A Bruscky, la comunicació mai no apareix com un simple instrument. És, per si mateixa, un territori artístic. L'artista ha fet servir tecnologies i sistemes de transmissió que en diferents moments van ser considerats perifèrics o aliens a les pràctiques artístiques convencionals per qüestionar les fronteres entre original i còpia, presència i absència, autor i receptor. El fax, la fotocòpia, el correu o els dispositius de reproducció s'incorporen així a un llenguatge on la circulació de la informació pot ser tan important com la imatge final.
Aquesta dimensió experimental va acompanyada d'una concepció profundament semiòtica de la creació. Bruscky no cerca necessàriament significats literals, sinó associacions capaces d'obrir noves lectures. El joc, la casualitat i les coincidències funcionen com a mecanismes de producció de sentit. Una paraula pot activar una imatge; una imatge pot generar un desplaçament; un objecte trobat es pot convertir en una peça artística a través d'una mínima intervenció.
És precisament aquesta relació entre atzar i lògica la que permet entendre Bruscky in Brusque més enllà de l'anècdota del títol. La semblança entre el nom de l'artista i el de la ciutat actua com a detonant, però el veritable interès de la sèrie és com Bruscky converteix aquesta trobada fortuïta en un sistema d'observació. La ciutat es transforma en arxiu i els elements quotidians passen a formar part d'una cartografia personal construïda mitjançant fragments.
L'exposició de Zé dos Bois recupera així una obra on el territori no és únicament un escenari, sinó un agent actiu de la creació. Postals, senyals, fotografies i signes urbans deixen de funcionar com a simples documents per convertir-se en peces d'un joc conceptual on la realitat i la representació es contaminen mútuament.
Al llarg de la seva carrera, Bruscky ha mantingut aquesta voluntat d'experimentar amb els límits de l'art i els canals mitjançant els quals es produeix, es transmet i es rep una obra. Bruscky in Brusque condensa bona part d'aquesta metodologia: partir d'una coincidència, observar-ne les possibilitats, intervenir sobre allò que apareix i permetre que el resultat romangui obert a noves interpretacions.
Et poden
Interessar
...
