Eugenio Ampudia i la intel·ligència de les connexions

Hi ha una electricitat que no veiem però que travessa tot el que és viu. Abans d'esdevenir forma, gest o matèria, la vida és també un intercanvi permanent de càrregues, impulsos i senyals. Les connexions neuronals, desenvolupades durant milions d'anys, han construït en els éssers vius sistemes d'una complexitat extraordinària, fins a assolir en l'ésser humà aquest territori enigmàtic on apareix la consciència. Un pensament, un record o una emoció es poden entendre com una diferència de voltatge sostinguda en el temps, un petit llampec que s'activa una vegada i una altra en la intimitat del cervell.

Eugenio Ampudia parteix d'aquesta dimensió invisible de l'existència per plantejar una reflexió que desborda els límits del que és humà. La nova exposició, Milions d'anys de descàrregues elèctriques , proposa mirar la vida com una extensa xarxa de connexions en què organismes, matèria i entorn participen d'un mateix sistema d'intercanvis. La mostra, quarta individual de l'artista a la Galeria Rafael Ortiz, es podrà visitar entre el 23 de setembre i el 19 de novembre de 2026 , i planteja un recorregut per allò que passa més enllà de la nostra percepció immediata.

Perquè l'electricitat no és pas patrimoni del cervell ni del sistema nerviós. També les plantes reben informació, la processen i hi responen. Sense cervell però mitjançant complexos mecanismes bioelèctrics i químics, són capaços d'integrar estímuls com la llum, el vent, la humitat o el contacte i traduir-los en senyals que es propaguen pel seu organisme. A partir d'aquestes, modifiquen els seus processos de creixement i adaptació. No pensen en els termes en què ho fem els humans, però perceben, comuniquen i prenen decisions. La seva intel·ligència no depèn d‟un centre, sinó que es distribueix per tot l‟organisme i es construeix en relació amb l‟entorn.

Aquesta idea d‟una intel·ligència que no necessita necessàriament d‟un centre permet a Ampudia desplaçar la nostra mirada cap a una concepció més àmplia de la vida. L'artista no planteja només una reflexió sobre la natura, sinó sobre les relacions que fan possible qualsevol forma dexistència. La llum que rep una planta, el moviment de full, una descàrrega neuronal o una resposta corporal formen part d'una mateixa lògica: rebre, transmetre, transformar i respondre.

En aquest desplaçament apareix un dels eixos fonamentals de lexposició: la interdependència. Res no viu completament aïllat. Tot allò viu depèn d'altres formes de vida i de les condicions que l'envolten. Allò humà, animal, vegetal i atmosfèric deixen així de funcionar com a categories tancades per revelar una xarxa de relacions permanent. Un pensament i el gir d'un full cap al sol poden semblar fenòmens radicalment diferents, però tots dos expressen, des d'escales diferents, la capacitat d'un organisme per relacionar-se amb allò que l'envolta.

L'exposició convida, per tant, a recuperar una certa capacitat de sorpresa davant d'aquesta xarxa universal. Una mirada que no pretén establir equivalències fàcils entre humans i plantes, sinó qüestionar la separació amb què habitualment organitzem la nostra relació amb el món. Davant la idea d'organismes independents, Ampudia planteja un escenari on tot està connectat mitjançant fluxos d'informació, energia i matèria.

Aquesta preocupació pels mecanismes que estructuren la nostra experiència forma part d‟una trajectòria artística construïda des d‟una posició essencialment crítica. Nascut a Melgar, Valladolid, el 1958, Eugenio Ampudia és un dels artistes espanyols més reconeguts de la seva generació i ha desenvolupat una pràctica multidisciplinària centrada en la investigació dels processos de l'art. La seva obra analitza el paper de l'artista com a gestor d'idees, la dimensió política de la creació i el significat que adquireix una obra dins dels sistemes que en determinen la producció, la promoció, la circulació i el consum.

Ampudia també ha qüestionat els espais tradicionalment assignats a l'art i la posició que ocupa l'espectador davant de l'obra. El seu treball s'interessa pels mecanismes que permeten construir una experiència artística i per la manera com qui contempla una obra participa en la interpretació i el significat. Des d'aquesta perspectiva, els seus projectes se situen freqüentment en aquest territori fronterer on art, tecnologia, espai, societat i experiència quotidiana es comencen a confondre.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diferents guardons. El 2008 va rebre el Premi AECA al millor artista espanyol viu representat a ARCOmadrid, distinció que va tornar a obtenir el 2018, i també va ser reconegut amb el Premi ARCO-BEEP d'Art Electrònic. Aquest mateix any va rebre la beca de The Delfina Foundation de Londres. Un recorregut que ajuda a entendre la dimensió tecnològica i crítica que travessa bona part de la producció, però també el seu interès constant per explorar les relacions entre els sistemes contemporanis i les formes en què percebem la realitat.

A Milions d'anys de descàrregues elèctriques , aquesta investigació es desplaça cap a un territori on tecnologia i naturalesa deixen d'aparèixer com a realitats oposades. L'electricitat funciona com a fenomen físic, però també com a imatge d'una xarxa de connexions que fins i tot antecedeix a la nostra capacitat per comprendre-la. Un corrent que travessa organismes, entorns i temps diferents i que permet imaginar la vida no pas com una suma d'individualitats, sinó com un sistema obert de relacions.