Exposicions
Somiar amb foc
Maria Abaddon converteix el cos, la memòria i la matèria en paisatges híbrids.
El cos apareix a l'obra de Maria Abaddon com un territori en transformació. Fragmentat, vulnerable i travessat per la memòria, esdevé també matèria per imaginar altres formes d'existència. Sota aquesta premissa, Somiar amb foc reuneix a l'Espai Venanci Shinki de l'ICPNA Cultural de Lima una selecció de treballs realitzats per l'artista peruana entre el 2020 i l'actualitat, fet que suposa la seva primera exposició individual en una institució del Perú.
Comissariada per Miguel López, la mostra proposa un recorregut per peces que evoquen fragments anatòmics, escenes de dol i organismes difícils de classificar. Lluny de representar el cos com una estructura estable, Abaddon ho entén com un espai obert a la transformació, on allò humà conviu amb allò animal i allò vegetal. La fragilitat, la pèrdua i les empremtes de les experiències personals travessen unes obres que conviden a pensar en allò que roman quan el cos canvia o desapareix.
L´artista construeix aquest univers mitjançant una combinació de tècniques i materials que amplien les possibilitats de l´escultura. Feltre humit, ganxet, brodat i escultura tova conviuen amb elements low-tech , sensors i dispositius electrònics. El resultat són formes orgàniques i arquitectures estranyes que semblen trobar-se a mig camí entre un organisme viu, un paisatge imaginat i una resta d'un futur incert.
En aquestes peces, la pell i les vísceres deixen de ser únicament referències anatòmiques per convertir-se en superfícies des d'on explorar la violència, la fragmentació i la transformació. Abaddon desenvolupa així una mena d'anatomia fantàstica en què les formes animals i vegetals es barregen amb imatges procedents de la cultura popular i la ciència ficció. Les seves escultures poden resultar alhora familiars i pertorbadores, com si pertanyessin a un món que coneixem però que hagués patit una mutació.
La dimensió tèxtil ocupa un lloc central en aquesta investigació. El fil, la trama i les superfícies toves permeten a l'artista construir cossos que escapen de la rigidesa escultòrica tradicional. Són organismes que semblen créixer, deformar-se o sobreviure, establint relacions de convivència entre diferents espècies i matèries. La tecnologia introdueix, a més, una dimensió gairebé sensorial en aquests paisatges, reforçant la sensació de trobar-nos davant de cossos que estan permanentment canviant.
Exposició 'Suau per dins' d'Abbadon fa uns quants mesos.
Les referències a les fantasies fúngiques, les narracions distòpiques i els imaginaris posteriors al col·lapse amplien el camp de lectura de l'exposició. En lloc de representar únicament la destrucció, Abaddon planteja la possibilitat que, després de la ruptura, apareguin noves formes de vida. El cos fragmentat deixa llavors de ser només una imatge de la pèrdua per esdevenir també el punt de partida d'una transformació.
Nascuda a Lima el 1988, María Abaddon és artista visual, escultora i creadora tèxtil. Llicenciada en Arts Plàstiques per l'Escola Nacional Superior Autònoma de Belles Arts del Perú, la seva pràctica aborda experiències vinculades a la religió, la maternitat, el ritu i la mort. A Somiar amb foc , aquestes preocupacions personals adquireixen una dimensió més àmplia i construeixen un univers on allò íntim es troba amb allò fantàstic.
L'exposició, que es pot visitar fins al 27 de setembre del 2026 a l'ICPNA Cultural de Lima, planteja així una pregunta sobre la nostra pròpia condició corporal: què queda de nosaltres quan la matèria es transforma i fins on pot arribar un cos abans de convertir-se en una altra cosa.
Et poden
Interessar
...
