Platejada eixampla els límits de l'art contemporani a La Plata

La Plata torna a tenyir-se de platejat. Fins aquest diumenge, 30 d'agost, el Centre Provincial de les Arts Teatre Argentí acull la quarta edició de Platejada , la fira d'art contemporani organitzada pel Museu Provincial de Belles Arts Emilio Pettoruti. Amb entrada lliure i gratuïta, la trobada aplega 39 galeries i projectes, quatre convidats especials i, com a novetat principal d'aquesta edició, una illa editorial dedicada al llibre d'artista.

La fira abandona aquest any el subsòl que havia ocupat en les primeres edicions per estendre's pel hall i la plaça seca del Teatre Argentí. El canvi d'escenari també modifica l'experiència del visitant: els estands adquireixen una dimensió més escenogràfica, les obres juguen amb les expectatives i el conjunt aposta per una aproximació menys solemne a l'art contemporani.

En lloc de plantejar-se únicament com un espai de compravenda, Plateada busca construir un territori de trobada entre artistes, galeries, col·leccionistes i públic. La proposta reivindica una escena artística pròpia de La Plata i de la província de Buenos Aires, alhora que amplia les connexions amb altres territoris argentins.

La convocatòria d'aquesta quarta edició reuneix projectes procedents de La Plata, Buenos Aires, Badia Blanca, Mar del Plata, Sant Joan, Chaco, Entre Ríos i Còrdova, entre d'altres ciutats. Entre els espais participants hi ha galeries i projectes platencs com Vincent, Sud Boreal, Geòmetres, Cösmiko i Club de La Pintura, juntament amb propostes procedents de diferents punts del país.

La dimensió territorial és un dels elements que defineixen la identitat de la fira. Davant la tradicional concentració del mercat artístic argentí a Buenos Aires, Platejada planteja la possibilitat de generar circuits alternatius i d'enfortir l'ecosistema cultural de Buenos Aires. La fira funciona així no només com a aparador d'obres, sinó també com una eina per connectar escenes que habitualment romanen allunyades entre si.

La gran incorporació d'aquesta edició arriba, però, des de l'àmbit editorial. Per primera vegada, la fira compta amb una illa dedicada al llibre d'artista, que aplega onze segells i projectes vinculats a l'edició independent, els fanzins, la història de l'art i la fotografia. Entre ells figuren Eloísa Cartonera, RIPIO i TURMA Biblioteca.

La inclusió del llibre amplia el concepte de fira i desplaça latenció des de lobra com a objecte únic cap a altres formes de circulació del pensament i la creació contemporània. Publicacions independents, llibres d'artista i edicions experimentals troben així un espai propi dins una trobada que fins ara havia estat fonamentalment centrada en les arts visuals.

Platejada tampoc no es limita a l'edifici del Teatre Argentí. La fira estén la seva presència per diferents punts de la ciutat mitjançant una sèrie de propostes que funcionen com una prolongació de la programació. A la vidriera del Museu Pettoruti es pot veure El Traidor , de Pr0testa, mentre que el Passatge Dardo Rocha presenta Relíquia , d'Emília Hendreich, i 40 anys de vacances , d'Andrés Compagnucci.

El Centre d'Art de la Universitat Nacional de La Plata participa amb cinc propostes, entre les quals hi ha Neoinformalismo Zen , una exposició curada per Florència Morel. A aquest circuit també se sumen la Universitat de l'Est, la Fundació OSDE, el Museu Beat Angèlic i la galeria NN, que aprofita la convocatòria per celebrar els seus deu anys amb una exposició col·lectiva.

La direcció artística continua a càrrec de Facundo Belén i Virginia Martín, responsables de donar forma al projecte des de la primera edició. Sota la direcció, Platejada ha anat consolidant una personalitat pròpia basada en la proximitat, l'experimentació i una voluntat explícita d'ampliar els públics de l'art contemporani.

El caràcter lúdic d'aquesta quarta edició és especialment significatiu. En un context on les fires d'art solen associar-se a la dimensió econòmica i al mercat, Platejada intenta recuperar altres possibilitats de relació amb les obres. Aquí el visitant pot sorprendre's, jugar amb les aparences i descobrir peces que no responen necessàriament a les convencions d'un estand comercial.

La proposta no renuncia al mercat, però tampoc no sembla voler quedar-hi subordinada. Les obres es poden comprar, però l'experiència de la fira es construeix al voltant d'una cosa més difícil de quantificar: la curiositat. En aquest sentit, Platejada planteja una pregunta interessant sobre què avui pot ser una fira d'art contemporani i quin tipus de relació vol establir amb els qui la visiten.