París, el lloc on tres artistes mexicans van redefinir la mirada

París va ser molt més que un destí per a Rufino Tamayo, Rodolfo Nieto i Francisco Toledo. Per als tres artistes oaxaquins, la capital francesa es va convertir durant diferents períodes de la segona meitat del segle XX en un espai de transformació, descobriment i diàleg amb els principals corrents de l'art internacional. El Museu Tamayo de Ciutat de Mèxic recupera ara aquesta etapa fonamental a l'exposició Tamayo, Nieto, Toledo. Els anys a París , que reuneix prop d'un centenar d'obres.

La mostra, comissariada per Juan Carlos Pereda, es podrà visitar des del 20 d'agost del 2026 fins al 15 de febrer del 2027. A través de pintures, dibuixos, obra gràfica i collages, l'exposició reconstrueix les experiències parisenques de tres artistes pertanyents a generacions diferents i units per una mateixa voluntat d'ampliar els seus propis voluntats.

Organitzada en tres seccions, una de dedicada a cada creador, l'exposició planteja una lectura entrecreuada de les seves trajectòries. L'objectiu és revelar els punts de trobada, les afinitats amb l'estètica prehispànica i l'art popular mexicà i, alhora, la manera com van incorporar a les pràctiques els nous corrents internacionals que van trobar a París.

Tamayo, Nieto i Toledo van abandonar la seva ciutat natal per traslladar-se primer a Ciutat de Mèxic i posteriorment emprendre els seus viatges respectius a l'estranger. Lluny del recer institucional mexicà, tots tres van aconseguir un primer reconeixement internacional i van desenvolupar carreres marcades per una recerca constant d'independència.

París, un dels grans centres de la cultura i l'art contemporani de la segona meitat del segle XX, va tenir un paper decisiu en aquest procés. Allà no només van treballar en pintura, sinó que també van explorar el dibuix, la gràfica i el collage, mentre establien vincles amb altres artistes i amb representants de la literatura, la música, el cinema, el ballet i la filosofia. També van col·laborar amb tallers d'impressió i arts gràfiques, experiències que van repercutir tant en la producció com en la manera d'entendre la cultura.

L'exposició presta especial atenció a la figura de Rufino Tamayo (1899-1991), el recorregut internacional del qual va acabar convertint-lo en un referent per a diverses generacions d'artistes mexicans. La seva posició va resultar especialment significativa per a aquells creadors que buscaven integrar-se a la modernitat artística sense renunciar a les arrels culturals de Mèxic.

En el cas de Rodolfo Nieto (1936-1985), la seva estada parisenca va ser fonamental per consolidar un llenguatge caracteritzat per l'experimentació i la força de la línia. Francisco Toledo (1940-2019), per la seva banda, va trobar a la capital francesa un context des del qual aprofundir en una producció profundament vinculada a la natura, la mitologia i les tradicions d'Oaxaca, però oberta alhora als llenguatges contemporanis.

Entre les obres reunides destaquen La dona tremolosa , de Tamayo; la sèrie de vuit pintures Zoología mental , de Nieto; i Animal i caçador , L'amazona i company de viatge i Dos personatges , de Toledo. Algunes de les peces de Tamayo es presenten per primera vegada a Mèxic, fet que converteix l'exposició en una oportunitat excepcional per revisar una etapa essencial de la seva trajectòria.

El projecte s'emmarca a més al 45è aniversari del Museu Tamayo. La seva directora general, Andrea Torreblanca, ha assenyalat que la programació de l'aniversari busca revisar el passat des d'una perspectiva contemporània i reflexionar sobre les idees, els conceptes i els contextos que han marcat històricament l'art i la societat.

La revisió conjunta de les tres trajectòries permet, en aquest sentit, tornar sobre la història de l'art mexicà des d'una perspectiva menys lligada al cànon nacionalista que va dominar el país durant bona part del segle XX. El retorn de Tamayo, Nieto i Toledo a Mèxic després de les seves estades internacionals va anar acompanyat d'un prestigi consolidat i va contribuir a ampliar les possibilitats d'una escena artística que començava a qüestionar els límits establerts.

Per a Juan Carlos Pereda, comissari de l'exposició i subdirector de Col·leccions del Museu Tamayo, un dels principals valors de la mostra resideix precisament a mostrar com els contactes dels tres artistes amb diferents disciplines i agents culturals durant el París de la postguerra van transformar-ne la producció i la cosmovisió.

El projecte és el resultat de tres anys de recerca i treball conjunt de l'equip de l'Institut Nacional de Belles Arts i Literatura (INBAL) i del Museu Tamayo. Més enllà de presentar tres trajectòries individuals, Tamayo, Nieto, Toledo. Els anys a París proposa entendre com la trobada entre les arrels mexicanes i l'escena artística internacional va poder generar noves maneres de mirar, experimentar i construir una identitat artística pròpia.