Exposicions
Zachary Armstrong porta la infància americana al Weston Art Gallery
El Weston Art Gallery de Cincinnati presenta fins al 30 d'agost del 2026 Zachary Armstrong: Encaustic House , una instal·lació immersiva en què l'artista nord-americà explora la infància, la memòria i la idea de llar a través d'una arquitectura construïda amb pintura. L'exposició ocupa la Street-Level Gallery de l'espai i proposa al visitant entrar literalment a l'univers personal d'Armstrong.
Al centre de la proposta es troba Encaustic House , una casa a mida real les parets, sostre i sòl de la qual estan construïts a partir de grans pintures realitzades amb tècnica encàustica i acoblades mitjançant perns. Des de l'exterior, la instal·lació reprodueix en tres dimensions una casa de nines que va tenir una presència discreta però constant durant la infantesa de l'artista. Aquella petita construcció esdevé ara una arquitectura monumental capaç de contenir records, fantasies i referències culturals.
L´interior ofereix una experiència molt diferent. Davant l'aparença reconeixible i domèstica de l'exterior, les parets s'omplen d'imatges complexes i aparentment caòtiques on conflueixen referències a la història de l'art, records personals, imaginaris col·lectius i elements de la cultura popular nord-americana. Armstrong combina així el que és íntim i el que és reconeixible amb una mirada carregada d'humor, estranyesa i certa foscor.
La tècnica encàustica té un paper fonamental en aquesta proposta. Armstrong treballa amb capes de cera d'abella barrejades amb pigments, un procediment que permet construir superfícies denses i tàctils. Un cop refredada, la cera es pot tallar, gravar, estampar i esculpir, de manera que la pintura adquireix una dimensió gairebé escultòrica. L'artista va començar a treballar amb encàustica a mitjans dels seus vint anys i ha convertit aquest procediment en un dels elements distintius de la pràctica.
La història d' Encaustic House està estretament lligada a la pròpia biografia d'Armstrong. La idea va sorgir a partir d?una casa de nines que va rebre d?un antic amic i que el va fer pensar en la seva infància i en el concepte de llar. Durant aproximadament quinze anys, l'artista va imaginar com podia portar aquella petita construcció al màxim potencial fins que va decidir traslladar-la a una escala humana.
L'exposició del Weston es completa amb una extensa instal·lació de prestatgeries que ocupa tota l'amplada de la galeria. S'hi reuneixen més de 200 objectes, entre llums, peces de ceràmica, pintures i dibuixos. El conjunt funciona com una mena de retrat mural de la pràctica artística d'Armstrong: cada imatge o objecte manté una relació amb alguna de les obres presents a l'exposició o remet a altres treballs desenvolupats per l'artista.
Aquesta acumulació d'objectes connecta també amb un dels aspectes centrals de la seva producció: el col·leccionisme com a manera de construir memòria. En projectes anteriors, Armstrong ha utilitzat espelmes, ceràmiques, dibuixos, escultures i referències procedents de la cultura popular per crear universos visuals en què els records personals es barregen amb la història de l'art i amb l'imaginari nord-americà.
Nascut el 1984 a Dayton, Ohio, Zachary Armstrong viu i treballa a la seva ciutat natal. La seva producció inclou pintura, escultura i instal·lació, tot i que l'encàustica ocupa un lloc especialment rellevant a la seva trajectòria. La seva obra parteix sovint de records d'infància, dibuixos infantils, escenes de la vida quotidiana i elements de la cultura de l'Oest Mitjà nord-americà, que combina amb referències a la història natural ia la història de l'art.
Al llarg dels darrers anys, Armstrong ha presentat exposicions individuals en espais dels Estats Units i Europa, a més de projectes internacionals com Bag of Candles , presentat a Faurschou Beijing el 2021-2022. El seu treball es caracteritza per aquesta convivència entre pintura i objecte, memòria i cultura popular, ingenuïtat infantil i una mirada més inquietant sobre la societat contemporània.
Amb Encaustic House , l'artista porta aquesta investigació un pas més enllà. La casa deixa de ser simplement una representació per convertir-se en un espai que es pot recórrer físicament. El visitant entra en una infància reconstruïda mitjançant cera, pintura i objectes, però també en una reflexió sobre com es formen els records i com els espais domèstics s'acaben convertint en dipòsits d'experiències, desitjos i pors.
Et poden
Interessar
...
