Exposicions
Llenguatges materials
Loana Flores explora a La Capella de Barcelona les possibilitats latents dels biomaterials creats a partir de residus orgànics.
La Capella de Barcelona acull Llenguatges materials, un projecte d’EART. Centre de mediació, educació i art contemporani que presenta la recerca de la dissenyadora i artista multidisciplinària Loana Flores. A cura de Gisela Chillida, l’exposició reuneix una constel·lació de biomaterials desenvolupats a partir de residus orgànics i materials descartats, resultat d’un procés d’investigació iniciat el 2018 i concebut com un arxiu material en permanent expansió.
La proposta parteix d’una pregunta aparentment senzilla però de gran abast: què pot arribar a ser una matèria quan s’atén tota la seva potencialitat? Flores qüestiona les lògiques que determinen què és valuós i què és descartable i planteja una aproximació als materials basada en l’observació, l’escolta i l’experimentació. Allò que habitualment queda fora dels circuits de producció pot convertir-se així en una font de noves formes, textures, estructures i usos.
Llenguatges materials es podrà visitar a La Capella de Barcelona fins al 6 de setembre de 2026. L’exposició posa el focus en una investigació que entén els materials com a elements vius i canviants, capaços d’obrir possibilitats més enllà dels usos per als quals han estat concebuts.
La seva pràctica se centra en la investigació dels biomaterials i, especialment, en les possibilitats que ofereixen les matèries d’origen orgànic. En lloc de partir d’un resultat predeterminat, l’artista treballa a través de processos oberts, assajos i proves que poden desenvolupar-se al llarg de diferents períodes de temps. Cada experiment permet descobrir noves propietats i comportaments de la matèria, desplaçant la frontera entre residu i recurs.
Residus orgànics, tècniques de biodisseny, fabricació digital i coneixements artesanals conviuen en una metodologia que altera els estats dels materials per revelar-ne capacitats que sovint romanen ocultes. Un pigment pot sorgir d’una fulla, una superfície pot aparèixer a partir d’una fibra, i una estructura inesperada pot ser el resultat d’una combinació imprevista o fins i tot d’un error. En aquest sentit, el procés no és només una eina per arribar a una peça final, sinó una forma de coneixement.
La formació tèxtil de Flores també té un paper central en aquesta recerca. L’artista incorpora materials no convencionals a procediments com la filada, l’estampació i el teixit, establint un diàleg entre pràctiques tradicionals i formes contemporànies d’experimentació. Les peces resultants posen en qüestió la idea dels materials com a elements passius i els entenen com a agents capaços d’intervenir en els processos de transformació.
Aquesta perspectiva connecta amb els nous materialismes i amb el pensament ecofeminista, que proposen desplaçar la relació amb la matèria des de la dominació cap a la interdependència. En el treball de Flores, els materials no són simplement objectes que es poden manipular, sinó participants d’una xarxa de relacions entre substàncies, territoris, cossos i temps.
Cada biomaterial conserva, d’aquesta manera, una mena de biografia pròpia: la memòria dels elements que l’han conformat, dels processos als quals ha estat sotmès i de les trobades que n’han modificat l’estat. Llenguatges materialsplanteja així una mirada sobre la matèria que no es limita a la seva aparença o funció, sinó que atén també les possibilitats que emergeixen quan se li dona temps per transformar-se.
Et poden
Interessar
...
