Exposicions
Vaig néixer amb el destí d'una rosa: armadures per a una identitat en transformació
La Sala 5 del DA2 Domus Artium acull Nací amb la destinació d'una rosa , un projecte d'Ali Arévalo seleccionat a la III Convocatòria de suport a la creació artística contemporània. L?exposició proposa una revisió crítica i poètica d?un dels grans arquetips de la tradició occidental: el cavaller medieval.
Lluny de reproduir la imatge de l'heroi protegit per una armadura, Arévalo planteja un cos diferent, travessat per la fragilitat, el desig i l'ambigüitat. Des d'una perspectiva queer i no binària, la figura del cavaller es transforma en un territori obert on conviuen diferents temporalitats, referències culturals i maneres d'entendre la identitat.
El projecte estableix un diàleg entre les narratives del màniga Magical Girl i Shōjo i la recuperació de figures de donzelles guerreres vinculades al territori charro i castellà. D'aquesta trobada en sorgeix una particular panòplia de cuirassa fràgil: armadures que no busquen ocultar les vulnerabilitats del cos, sinó fer-les visibles, convertir-les en ornament i reivindicar-les com a part essencial de la identitat.
L'exposició construeix així una estètica transtemporal en què conviuen imaginaris aparentment allunyats. La tradició medieval, la cultura popular japonesa i determinats elements de la indumentària castellana es creuen per qüestionar els significats històrics associats al cos vestit.
Un dels eixos fonamentals del projecte resideix precisament als materials. Biomaterials de ràpida descomposició s'articulen amb estructures metàl·liques, generant un contrast entre allò efímer i allò permanent, allò tou i allò rígid, allò vulnerable i allò resistent. La tensió entre aquestes qualitats torna la mirada a la pell i planteja una pregunta sobre allò que entenem per protecció.
A les obres d'Arévalo, l'armadura deixa de funcionar com una barrera. Es converteix en una extensió del cos i, alhora, en una superfície des d'on explorar altres formes d'identitat. La fragilitat ja no apareix com una debilitat que s'hagi d'amagar, sinó com una condició que es pot celebrar, adornar i transformar.
La indumentària històrica també és sotmesa a un procés de desplaçament. Elements com les crinolines o les joies del vestit xarro són reinterpretats i transformats en dispositius que poden assumir funcions defensives. El gest artístic no consisteix únicament a recuperar objectes del passat, sinó a obrir-los a noves lectures i alterar les associacions que tradicionalment els acompanyen.
Frontisses, traus, claus i portes travessen peces i objectes, generant obertures físiques i simbòliques. Cadascun daquests elements introdueix la possibilitat dobrir, tancar, transformar o travessar els límits establerts. La roba deixa així de ser únicament una superfície que vesteix el cos per esdevenir un espai de negociació entre identitat, memòria i representació.
Vaig néixer amb el destí d'una rosa planteja, en definitiva, una reflexió sobre la possibilitat de desarmar els codis heretats per tornar-los a construir des d'altres cossos i sensibilitats. Ali Arévalo converteix l'armadura en una metàfora d'allò que protegeix i exposa alhora, i proposa una mirada en què allò delicat, mutable i trencadís deixen d'ocupar un lloc secundari.
L'exposició romandrà oberta a la Sala 5 del DA2 Domus Artium fins al 4 d'octubre del 2026, com una invitació a revisar les imatges del passat i preguntar-se quins cossos poden ocupar avui els espais tradicionalment reservats a l'heroi, al guerrer i al cavaller.
Et poden
Interessar
...
