Exposicions
Miguel Hernández, 115 anys després, continua interpel·lant el present
Amb motiu del 115è aniversari del naixement de Miguel Hernández, la Fundació Llegat Literari de Miguel Hernández presenta Vent del poble 115/5 , una exposició que arriba a la cinquena edició i que torna a situar l'obra del poeta oriolano com a territori obert per a la creació contemporània. Fins al 30 d'agost, el Centre Cultural Banys Àrabs de Jaén acull una proposta que no pretén únicament homenatjar Hernández, sinó comprovar fins a quin punt la seva paraula continua sent capaç de generar imatges, preguntes i discursos al present.
El projecte parteix d'una idea especialment fèrtil: llegir Miguel Hernández des de l'art i no limitar-se a il·lustrar-ne la poesia. Deu artistes contemporanis s'enfronten així a l'univers hernandià des de perspectives, tècniques i sensibilitats diferents, construint una exposició on el diàleg entre literatura i arts visuals es converteix en el veritable eix conceptual.
La cinquena entrega de «Vent del poble» perllonga un recorregut iniciat en anteriors edicions, dedicades a Perito en vidres , al poema Oliuneros , a Elegía a Ramón Sijé i al poemari El llamp que no cessa . La continuïtat del projecte permet observar com un mateix llegat es pot reinterpretar des de posicions artístiques molt allunyades entre si, demostrant que la vigència d'un autor no depèn únicament de la conservació de la seva obra, sinó també de la capacitat per provocar noves lectures.
En aquesta ocasió, l'exposició reuneix deu obres realitzades per deu artistes: Agnes Essonti Luque, Àngels Castellà, Bësákkò biá Rihólè, Carmen Sicre, Concha Romeu, Isidre López-Aparicio, Mar Garrido, Mireya Martín Larumbe, Sara Quintero i Valle Galera. La diversitat de les seves trajectòries i llenguatges evita una aproximació homogènia a Hernández i converteix la mostra en un espai de tensions i contrastos.
Les obres plantegen maneres diferents d'aproximar-se a allò que roman sota la poesia: la memòria, la identitat, la pèrdua, el paisatge, el cos, la injustícia i la dimensió política de l'existència. En aquest desplaçament, la paraula d'Hernández deixa de funcionar com un objecte intocable del passat per convertir-se en matèria susceptible de ser qüestionada, reinterpretada i fins i tot confrontada des de la sensibilitat contemporània.
Aquest és, precisament, un dels principals valors de la proposta. L'exposició no necessita convertir Miguel Hernández en una figura monumental per reivindicar-ne la vigència. Al contrari, troba la força quan permet que els artistes s'allunyin de l'homenatge convencional i estableixin amb la seva obra una relació més lliure. El resultat és un diàleg entre èpoques en què la poesia funciona com a punt de partida, però no com a límit.
També resulta significatiu que «Vent del poble 115/5» es presenti en un espai com els Banys Àrabs de Jaén, on l'arquitectura històrica introdueix una altra capa de memòria a la lectura de les obres. El passat literari i el passat arquitectònic conviuen així amb propostes artístiques actuals, generant un context en què diferents temps històrics se superposen.
L'exposició planteja, en definitiva, una pregunta que transcendeix l'efemèride: què ens pot dir Miguel Hernández avui? La resposta no apareix en una interpretació única, sinó en la pluralitat de mirades dels deu artistes participants. El poeta s'hi torna a convertir en una presència activa, capaç de travessar generacions i disciplines.
Et poden
Interessar
...
